dimecres, 15 d’octubre del 2014

L'estruç

Aquesta és l'última pintura que he fet, una mica a corre corre perquè volia presentar-la a la Biennal de Manises, on ja he guanyat el primer premi amb Chamaeleo chamaeleon en 2009 i el segon premi amb La Muse a 2011.

He recorregut a fotografia vintage per pintar L'estruç utilitzant una tècnica tan clàssica com la grisalla amb veladures i paleta reduïda: blanc de plata, terres (ocre groc, sienna, ombres), blau ultramar i negre.


La imprimació és una mescla de gesso i acrílic, poc absorvent.



En este punt ja està prou construïda la figura per començar a donar veladures i acabar de matissar


L'utilització puntual de blanc de plata (pur o mesclat) sobre zones ja valorades (per molt càlides que siguen) ens donarà com resultat matissos freds.

Als laterals, i amb un aire molt vintage també, vaig afegir dues sanefes verticals de paper de paret.


L'estruç
90 x 48 cm
oli sobre fusta
2014




Una vegada acabat, i per recomanació de la meua colla de crítics, vaig retocar la tela sobre el braç, ja que havia quedat massa tangencial i creava un efecte estrany de "braç trencat". malauradament, aquesta és l'única foto que tinc de moment amb el retoc fet.

dilluns, 8 de setembre del 2014

Provant coses noves amb l'epoxi

Seguisc fent proves amb l'epoxi EC 131 de Glaspol Composites...
 A banda de tintar-lo amb pigments, el que estic provant és a pintar algunes zones amb acrílic entre capes d'epoxi...en algunes parts dóna una sensació molt tridimensional ja que, efectivament, es compta amb un cert volum!

 

Lapislàtzuli
110 x 140 cm
Lapislàtzuli se n'ha anat al Certamen Ciutat de Puçol....a vore si té sort!! 


R8
24 x 24 cm



Evelyn
24 x 24 cm


La pose (en procés)
100 x 70 cm 


dimecres, 20 d’agost del 2014

Orbea de principi dels 60

Ja se que és estrany afegir una entrada sobre la restauració d'una bicicleta, però ja sabeu que són una de les meues debilitats, i com que el procés ha sigut prou "artístic"...doncs ahí va!!

Val, doncs sempre he volgut una bici amb frens de varilles per restaurar, però trobarles a un preu raonable no és gens fàcil, la veritat...però al poc de descarregarme wallapop...en vaig vore una a Torrent!!!



Aquesta és. Quan me la va ensenyar el venedor me va encantar, tant que vaig cometre la errada de no revisar-la més meticulosament. Vore que conservava les palometes i el guadacadena originals (molt preciats pels entesos) em va cegar. De seguida vaig vore que el seient no era original (pareix d'una Laida dels 80) però no me'n vaig adonar que la biela esquerra tampoc era original....era d'una G.A.C i a més, obligatòriament per substituir ja que era d'una mida més xicoteta!!.Tanmateix, pagar 70 € ho vaig considerar un preu just ja que conservava prou pintura original, el cubrecadena i les llànties es veien reutilitzables.


Investigant un poc per internet he esbrinat que és una Orbea de principi dels 60, de senyora. Açò es sap per la forma del quadre i pel "guardabarros" traser, amb foradets pel guardafalda.
El plat amb dibuix de triangle i la tipografia no serveix per datar la bici, ja que fou molt utilitzat per Orbea des dels 50 fins principi dels 70. Encara que, per regla general, als 50 posava només una vegada "Orbea" a la barra oblíqua, i als 60, dues vegades al dos laterals de la barra. El tipus de filetejat i el acanalament dels "guardabarros" en ajuden a datar-la millor. Als 50, el filetejat era més fí i treballat, amb doble línia en moltes parts. L'acanalament no existia; era més fí i cap a fora. Altra pista ens la dóna la calca de la potència del manillar: Als 50 era una xapeta metàlica, no una calca.

 

Ací  s'aprecia la biela G.A.C. Una biela a canviar també vol dir que tenim dos pedals distints...per tant, cal canviar-los! Fent memòria vaig recordar que tinc guardats uns pedals metàlics Notario d'una Orbea Laida dels 70-80, que com voreu, han quedat molt bé.


Cal fer fotos de detall de tots els mecanismes (més en aquestes bicis de varilles) per saber com va tot montat després. Ací s'aprecia la qualitat de modelat dels ràcords (peces d'unió entre els tubs que formen el quadre) i el treball de filetejat en daurat, als ràcors i per tot el quadre!!!


Detalls del manillar i el sistema de frens. 

Mentrestant, visita al Rastro: Dinamo (que vull substituir només en trobe una cromada), biela en molt bon estat (no té marca, però dóna el pego), i el gran èxit: un seient de molls "Orbea" imitació cuir amb plaqueta de la mateixa tipografia i color les calques de la meua Orbea!!
Supose que és de l'edició de varilles dels 70; ací podeu vore el catàleg complet de l'època, tret d'un gran blog que he trobat: Reciclone


Detalls del gardacadena, el plat i dels frens trasers. Molta brutícia i molt d'òxid.


NETEJA 

Arribats a este punt, cal posar-se mans a l'obra. Anar desmuntant tota la bici de forma ordenada, deixant les peces de cadascuna de les parts en caixes separades per no liar-nos després. Com que no tinc massa idea de tot açò cal documentar-se....i trobe un meravellos blog: bicinova. Ací he pogut resoldre moltíssims dubtes de tot tipus que m'han anat sorgint. Un dels primers fou el de com treure la cadena.....
doncs aquestes cadenes tan velles tenen un xicotet vis que fa de passador...més fàcil impossible!!


Per netejar les peces cromades primer he retirat el greix sec amb eines rígides però que no pogueren ratllar la superfície; després amb raspall de dents, aigua i "quitagrasas", i en algunes zones, escat d'esponja per ferro o llana d'acer. A més, n'hi ha un producte de Titan que és un "limpiaóxido"; el deixes actuar i va prou bé, a més, passivitza la zona rovellada deixant un color gris. Després, amb una miqueta de puliment Titan...perfecte!!
A la foto ja es veuen els pedals Notario.


Detall d'una palometa i el plat...a totes bandes hi vaig trobar la marca"Orbea" gravada, fins a l'eix del pedalier!!!
Per cert, al desmuntar l'eix del pedalier i els rodaments de la direcció...compte amb les boletes!!

 

Orbea per totes bandes, també als bujes!!!
 La cadena i les llantes és el que més m'ha costat. Per la cadena he utilitzat de tot: cepillo de pues amb el taladre, dissolvents, el producte Titan, aiguarràs, 3 en 1....però finalment la vaig rescatar!! Per cert, una IRIS.


Tan gran com preciós el far Ennwell que havia trobat al taller del iaio. Ací està ja restaurat...investigant per la xarxa m'he assabentat que és dels anys 40, de fabricació alemanya, i que potser valga més que tota la bici!!
Amb la rodeta de darrere l'encens o l'apagues, i amb la superior pot sel·leccionar llum de carretera o d'encreuament. Tecnologia puntera.

Manillar a punt!!!

PINTURA

 Per les zones pintades he seguit el mateix procés de neteja que per la resta, i una vegada sec, al vore què quedava de pintura i què no, ja em vaig plantejar què fer. Evidentment el que no volia era decapar i pintar a sprai de zero. Que també som restauradors, xe!




Este és l'estat en què es trobaven les calques, molt perdudes, tret de la frontal. Les vaig deixar tal qual, excepte la frontal que la vaig reintegrar lleument. Vaig trobar calques en venda a Reciclone, però no vaig voler tapar les originals

Finalment vaig decidir respectar les zones on quedava blau per reintegrar la resta...no a regattino, clar!! Vaig utilitzar un sobrant d'sprai martelé blau (gràcies Ximet!!) però aplicat a pinzell, per no tapar les restes del filetejat i poder utilitzar-les com guia. 

Un daurat vell pels filetejats (prèviament reservats amb cinta de paper)  i el acabat amb moltes capes de laca brillant.

Una mica d'escat entre una i l'altra i per acabar, puliment. Niquelat.

 Calca frontal abans i després de la pintura

Quadre preparadet per pintar

Pintat i donant capes de laca.

Ací s'aprecia el filetejat del quadre. Vaig repassar amb negre els faltants del contorn d' "Orbea" 
 I després del muntatge, aquest és el resultat...
Pel muntatge dels rodaments, una vegada molt ben nets (boletes una a una, eh?), no escatimeu amb el greix.


Els pneumàtics són uns Michelin 650x 35B 26" x 1 1/2 (35-584). Els originals eren 40-584.
No li vaig posar el portaequipatge, ja que és molt pesat, però el vaig restaurar per si em cal un dia d'estos.

Per cert, aquestes bicis tenen dos pinyons, un a cada banda de l'eix. Un és el clàssic freewheel (un BH), i a l'altra banda és un pinyó fixe. Supose que seria en cas d'un problema als frens de varilla; li dones la volta a la roda i au! Ja tens un fixie! També he llegit que era per si s'estropetjava el pinyó lliure, però, a banda que sembla difícil, als models amb fre de cable de la mateixa època mai he vist que portara doble pinyó.



Ací s'aprecia el guardafalda i el pilot traser, comprats a Bicicletas Rafael Abad deValència.
He instalat la dinamo dalt del pilot, a la foto encara no hi és.
També podeu vore la tipografia Orbea del seient.

Les pastilles de fre també són de Rafael Abad. Menut canvi...se'n recordeu de la foto de l'abans??

El far queda espectacular!!! I funciona a la perfecció 

Detall del fre traser i del treball de pintura als ràcords

Així estava....


...i així ha quedat!!!

Com que temia seriosament per les palometes, vaig anar a Rafael Abad a comprar uns visos perquè no me les furtaren. Els va encantar la bici i el treball de restauració, tant, que li varen fer fotos i les varen pujar a la seua pàgina de facebook!! A més, em varen regalar la tapeta de l'eix d'un dels pedals Notario...gràcies!!

Fotos de la visita:


A l'investigar sobre el far Ennwell, vaig vore que li havia posat a l'inrevés els braços...Ara ja está corregit!
Per cert, costa 138,50 € en ebay!!! Datat entre 1945-50...US-Zone, Made in Germany.


Ací ja es pot vore la dinamo col·locada i en perfecte funcionament


Aquesta foto és de 7 messos més tard, amb un bombí Heta (com el timbre).


El meu amic Pablo m'ha regalat un seient BH de cuir, que ja estic restaurant per posar-lo....o no....ja vorem!

A la tweed-ride de València, el 8 de novembre de 2015.




dilluns, 11 d’agost del 2014

La dama negra i pròxims esdeveniments



"La dama negra"
Oli sobre fusta
122 x 100 cm

"La dama negra"  fou pintada a juliol de 2014 amb temàtica "escacs", que ja havia utilitzat a la sèrie de les Misèries Humanes VI: Vanitas en escac i mat.







Les pròximes exposicions a les que vaig a participar són les següents:
 -Fins el 31 d'agost: Exposició del XXX Certamen de Artes Plásticas de Ciudad Rodrigo, Salamanca. Casa Municipal de Cultura.


Hi participe amb La espera.

-Fins el 31 d'agost: Exposició del XXXI Premi de Pintura de Campo de Criptana. Al MUseu Municipal El Pósito"

                

Participe amb Calidessa i La Muse

-31 d'agost. Inauguració a les 12:00 del LXXI Concurso José Camarón de Segorbe, Castelló.

Parcipe amb Motel.

-5 de setembre. Inauguració de la II exposició col·lectiva "I Posquin You" a la Galeria Cuatro de València.


Hi participe amb 27 posquins de transferencies vintage.