Inktober 2021

 El curs passat torní a recórrer a l'Inktober com a estrategia de ideació en una de les propostes que vaig establir pel meu grup de 1er de Moda. Havien de fer dues terceres parts de l'Inktober official com a part del treball autònom de l'assignatura Dibuix i tècniques gràfiques del Grau en Disseny de Moda que vaig impartir a l'Easd de València. Es tractava d'escollir 21 de les 31 paraules diàries d'aquest conegut repte viral i portar-les a l'especialitat del Grau. Jo també vaig fer les 21, però vaig enfocar-les més cap al disseny de personatges (amb indumentària, clar)

En aquest vídeo es veuen tots els dibuixos que vaig fer (tamany A5), i després podeu vore un recull de les meues favorites!

Day 1 Crystal

Day 5 Raven

Day 13 Roof

Day 14 Tick

Day 16 Compass

Day 21 Fuzzy

Vells fantasmes

Una vegada van finalitzar les classes del curs de la pandèmia (el 2019-20) vaig poder dedicar una mica de temps a preparar un nou quadre. 

Vaig seguir amb les Noves misèries, dintre de la sèrie que ha ocupat la major part de la meua producció pictòrica; La sèrie de les Misèries Humanes. Si us interessa, les primeres entrades d'aquest bloc són un recull de la sèrie original de les Misèries, que va començar allà pel 2006 amb quadres de petit format per després anar creixent fins aquest, el més gran de tots, amb unes dimensions de 200 x 120 cm.

La pintura es titula Vells fantasmes, mateixes misèries. És un díptic, imprimat al gesso, amb bases acríliques de color per després donar cos i l'acabat amb pintura l'oli. A l'igual que a La Festa, el color està molt cuidat, amb una paleta semblant. Acaba de format part de l'exposició del XXX Premi López Villaseñor d'Arts plàstiques, en aquest enllaç podeu consultar el catàleg que s'ha editat amb motiu del certamen. Espere us agrade

Vells fantasmes, mateixes misèries.

Acrílic i oli sobre fusta

200 x 120 cm. 2021

Ací deixe alguns detalls:

Va de retro

Des de fa cosa de dos anys, gran part de la producció gràfica personal que faig té un fort component retro. Pense que és una cosa d'inevitable, m'és inherent... si em vaig dedicar a la producció artística fou, principalment, pel còmic, que em va marcar des de menut. De fet, el meu objectiu principal era dedicar-me al món de la historieta quan em vaig matricular en Belles Arts, però se'm va creuar l'oli i el carbó i m'hi vaig dedicar amb monogàmica passió. 

En treballar al CFGS en Il·lustració a l'EASD de Castelló vaig recuperar la meua vessant gràfica i vaig fer el meu primer còmic seriós en més de 20 anys, Laudanum, que va quedar finalista a la darrera edició del Festival Mostra't de Gandia. Parle d'ell a la darrera entrada del bloc.

Laudanum, 2020.

La meua passió infantil pel còmic va estar protagonitzada per Mortadelo i Astèrix, el Espadachín Enmascarado o Flash Gordon; després va passar al còmic de superherois (Super-man, Los Vengadores, La Patrulla X, 4 F i El Hombre Araña). Però a meitat dels 80, de forma casual, va caure a les meues mans un retapat de Metal Hurlant amb històries radicalment diferents d'un tal Moebius, Corben, Arno, Druillet, per després ampliar als Creepy, Zona 84, Totem... i conèixer artistes com Toppi, Maroto, Pepe González, Giménez, Chaykin, Manara... Al mateix temps, el meu admirat Loisel o Gillon i tornant als superherois, Sienkiewicz. Sense oblidar Frazetta, clar.

En aquesta entrada he compilat unes il·lustracions, realitzades des de començament de la pandèmia, que tenen a veure amb les meues influències, tant pel que fa a autors, com a una temàtica retro, potser underground o per què no, directament d'entranyable sèrie Z.

Dibuixet de Manzinger que vaig fer al Quadern de camp d'Òscar

La meua versió del cromo 24, Diodélico, del fantàstic àlbum de cromos Otros Mundos editat en 1984 per l'Editorial Maga (València. Sí, creada pel gran Manuel Gago) A la dreta, l'original, d'un autor desconegut.

Robot que va sorgir, en esbós, d'un claustre...

Pelisse & Vaina de La quête de l'oiseau du temps (1983), del gran Régis Loisel 

Robot Soldador a sueldo!

Ulysses 31, de la fantàstica sèrie d'animació (1981) i l'esbós

Dels Ultra Seven (1967). Yuriko Hishimi al paper d' Anne Yuri.

Ara d'Ultraman (1966). Yuriko Oka. MAT (Monster Attack Team) n°5.

Reedemer Bot. Un dibuix improvisat sobre un monotip que no va eixir bé.

I per finalitzar, una sèrie de dibuixos, modelsheet inclosos, d'una versió de la Creature from the black lagoon (Universal Pictures, 1954)

Petites il·lustracions (II)

Aquesta entrada va a ser un xicotet recull de dibuixos de 2018-2019 que he anat trobant i escanejant, la majoria extrets de Quaderns de camp que sempre porte al damunt

Deessa guerrera improvisada

Gouache i llapis de color sobre bloc A5

La pèl-roja

Gouache sobre bloc A5

Estudi de figura (nu vintage)

Carbó sobre paper Super Alfa 65 x 40 cm aprox

Don Vito

Retrat improvisat durant el taller que Ale Casanova va impartir els meus alumnes

Aquarel·la sobre paper Basik 370 gr A4

Desconeguda

Aquarel·la sobre paper Montval A4

La grapadora

Tècnica mixta sobre paper kraft marró A4

Estudi de figura (nu vintage)

Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5

Retrat de desconeguda

Grafit sobre bloc A5

Estudi a partir de bust de bronze

Grafit aquarel·lable A5 aprox

Interior

Retoladors base alcohol i boli bic negre sobre paper layout A4

Retrat de desconeguda

Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5

Elizabeth Siddal

Gouache sobre post-it

Personatge improvisat

Tinta xinesa a plumilla sobre paper Schoeller (7 x 7 cm aprox)

Inktober 2019

Durant aquest octubre passat, he fet el meu primer inktober. Vaig poder portar-lo al dia fins la tercera setmana, però ja començaren a acumular-se il·lustracions...i algunes les vaig haver d'acabar al gener!!...el meu particular "inkavier"
Vaig fer-lo al 95% en el Quadern de Camp, al mateix temps que els alumnes, ja que els ho vàrem proposar com treball de classe.
És una experiència dura però que paga la pena...Ací teniu una selecció dels meus tops i una presentació de diapos amb l'inktober complet, espere us agrade.

Recull Inktober 2019

Dia 2, Mindless

Dia 12, Dragon

Dia 13, Ash

Dia 19, Sling

Dia 21, Treasure

Dia 27, Coat

Dia 28, Ride

Dia 29, Injured

Dia 30, Catch

Searching for Siddall

Elizabeth Eleanor Siddall: Painter and poet

Searching for Siddall Project IV

Oli sobre fusta

150 x 100 cm

2019

Detalls

Els darrers mesos he estat treballant sobre un projecte d'investigació pictòrica y gràfica al voltant de la figura de Elizabeth Eleanor Siddall (Lizzie Siddall, 1829-1862), la que fou model dels pintors prerrafaelistes (i dona d'un d'ells, Dante Gabriel Rossetti).

Aquesta és l'unica imatge fotogràfica que es conserva de Lizzie...

que ens dona una pobra idea del seu aspecte

Esta és la imatge d'un gouache que Rossetti va pintar 

sobre una fotografia de la seua dona en 1860-61.

Lizzie és sobretot coneguda per ser la inmortal Ofelia del quadre de John Everett Millais. Aquesta fama no li va eixit debades, ja que mentres posava es va deteriorar de forma definitiva la seua salut en agafar una pulmonia.

Apunt per Ofelia

Ofelia. John Everett Millais. Oli sobre llenç, 76 x 112 cm. 1852

Siddall fou model habitual de Rossetti i altres pintors de la germanor prerrafaelista. El fet és que a pesar de estar plasmada en moltíssims dibuixos i pintures, en cadascun pareix una persona diferent. Si agafem només a Rossetti, pareix una persona quan la dibuixa però altra diferent quan la pinta...com es pot apreciar a aquestes imatges:

Lizzie mai havia estudiat arts però, una vegada començà a posar pels pintors, es va iniciar en el món del dibuix i la pintura amb unes aptituds innates sorprenents que, pareix ser, despertaren la gelosia en Gabriel. Inclús John Ruskin fou el seu mecenes! 

Rossetti era, en teoria, el membre més qualificat dels prerrafaelistes però es va quedar com l'eterna promesa, l'artista que no va acabar de donar el salt, al menys des de la meua modesta opinió.

Detall de Twelfth night (1850), de Walter Howell Deverell 

(qui va descobrir a Lizzie quan treballava a una tenda de barrets)

Doncs després d'una recerca d'imatges vaig començar a fer dibuixos i retrats d'Elizabeth, intentant aproparme a la seua psicologia des de l'aspecte físic. Lizzie fou una víctima femenina més del seu temps; poeta i artista menyspreada pel seu espós i per la història. Una dona que patia una malaltia que li impedia apenes menjar, adicta al làudan, que va tindre un abortament i un marit, Rossetti que li era infidel de manera constant. 

Pareix ser que es va suicidar d'una sobredosi de làudan...en certa mida com Ofèlia, que deixà anar la vida després de perdre la cordura degut a l'amor no correspongut de Hamlet.

Al web Exploring Elizabeth Siddal he trobat moltíssima informació sobre Lizzie...és apassionant!