divendres, 18 de desembre de 2015

Oh! Suzie Q

Aquest passat estiu vaig ser convidat a participar al Festival de Música Urbana de València (MUV) que anava a celebrar-se al mes de novembre al barri de Russafa. N'hi hauria uns espais expositius per projectes relacionats amb la música. Jo vaig proposar... Oh! Suzie Q!!!


Imatge del disseny del projecte


El projecte "Oh! Suzie Q" està enfocat partint del concepte de què les cases, les seues habitacions, no són simples espais on tota l'acció la desenvolupa l'ésser humà, sinó que l'espai té vida pròpia, que interactua i influeix en la nostra activitat. I quan aquesta activitat cessa, queda estampada d'alguna manera en la memòria de parets, i en l'objecte de la meva feina, peces de rajola hidràulica.
He recordat aquestes repeticions sense fi en començar a tocar un instrument musical, l'infinit bucle de punteig de guitarra amb dits maldestres. I com no recordar-me de Suzie Q. En una tira de rajola a manera de pentagrama, emmarcada pels límits d'una estreta habitació he situat elements que estaven amb mi en aquestes incessants repeticions, col·locats en la posició de les notes musicals del punteig de la cançó de Dale Hawkins interpretada a la guitarra per James Burton en 1957.

Riccardo, de l'organització del MUV, va decidir que el millor lloc per fer l'expo seria "L'envers du décor", una preciosa tenda d'antiguitats al barri, regentada per Cedric i Mònica, una parella encantadora a la que m'ha encantat conéixer.

Banner de l'expo



Peces acabades


 Alguns detalls


Instal·lació a la sala


Inauguració, amb Mònica i Karina












dijous, 19 de novembre de 2015

Els concursos de pintura ràpida

Aquest ha sigut el tercer any que participe amb certa continuïtat a concursos de pintura ràpida. Normalment el funcionament és el següent: Una població organitza un concurs on els participants tenen un temps determinat per pintar del natural una zona a escollir de la  localitat. De bon matí s'acudeix perquè et posen un encuny al dors del bastidor i després n'hi ha un temps límit per entregar la pintura acabada. El més sovint és encunyar cap a les 9 i entregar a les 15, encara que n'hi ha concursos que s'allarguen més o menys, inclús alguns de pintura nocturna!
Se solen fer dissabtes o diumenges, i n'hi gent molt professional que pràcticament viu d'açò! Sol haver-hi tres o més premis, amb diferents quantitats econòmiques. Al mateix moment del fallo, totes les obres queden exposades al carrer durant un parell d'hores per si algun veí vol adquirir alguna de les no premiades.
Sempre vaig amb Raül Rubio, gran amic i company de la carrera, excel·lent escultor i dibuixant....i ara pintor!! Em guanya a premis per golejada! És genial passar un dia per ahí, pintant del natural i després gaudint d'un bon dinar i unes cerveses mentres esperem el fallo. Això sí, és totalment esgotador....i agafar una tècnica que done un bon resultat costa......
Estic pintant amb acrílic (paleta reduïda tipus Velàzquez) sobre fusta, mida habitual de 110 x 80 aprox
 No tinc fotos de tots...però ahí van! Als primers concursos vaig provar a l'oli, i fent collage de base, per passar a fer-ho tot a acrílic amb algun collage puntual. Almenys es veu una evolució positiva!!!


Guadassuar 2016

Bunyol 2015

2on premi. Beneixama 2015

Alcúdia de Crespins 2015

2on premi. Albalat dels Tarongers

Titaguas 2015

Alboraia 2015

Guadassuar 2014

Adquirido. Titaguas 2014

Caudete 2014

Foios 2014

Gestalgar 2014

Paterna 2014 (en procés, després la vaig fastidiar!)

Adquirit. Godella 2013

Rafelguaraf 2013

Sot de Chera. 2013






dimarts, 13 d’octubre de 2015

Transferències sobre post-it

Vaig a participar a l'exposició que organitza Trentatres Gallery, nomenada "I posquin YOU". El requisit és utilitzar post-its com suport artístic. L'any passat ja vaig participar, organitzada per Galeria Cuatro, i el resultat és molt suggerent.
Per participar-hi he estat preparant transfers amb resina epoxi tintada: Cotxes dels 70 i xiques vintage.
A banda, també participaré amb el Grup Arreu!




dilluns, 31 d’agost de 2015

Bicicleta dels 40-50

Al mes de febrer, o març, vaig comprar a Alboraia (València) dues bicicletes per restaurar via wallapop. Les dues en mooolt mal estat, res a vore amb l'Orbea dels 60 que vaig restaurar l'any passat.....Una d'elles és una Mentor, que està recent començada, però d'eixa ja es parlarà a la seua entrada!

Ara anem a centrar-nos a "la desconeguda". Lo bo era que es veia completa i molt antiga. Lo dolent: el seu estat....

Estat inicial

Rodes de 700, de les estretes tipus 1/2 carrera d'Orbea. Frens de ferradura. Cap calca identificativa. Seient Orbea. "Portabocadillos" Orbea Patente 136996: Gràcies a Marcel·lí Orà i als membres de Bellabicicleta  i Reciclone per les seues aportacions...i paciència!
Orbea Patent 13996


 

Restes de filetejat roig, blanc i alguns detalls en blau (tipus Orbea-Stark)




Als bujes n'hi ha un foradet per afegir greix i un anellet per mantindre-ho net.


Peculiars ràcords. 

En este punt, es comença a desmuntar (per parts i de forma ordenada), per anar netejant i tractant el metall.
Per netejar el metall, he utilitzat l'electròlisi...llegint per ací i allà vaig vore-ho molt interessant. Vaig tindre tants bons resultats que vaig fer este dibuixet explicatiu per compartir-lo als fòrums de restauradors bicicleters


Després, amb raspalls de metall, paper d'escat, llana d'acer i altres abrasius vaig anar complentant la neteja de les peces. Després, per protegir-les de l'òxid, laca per metalls. Per acabar, puliment i a brillar!!





Tots els elements de l'eix del pedalier són Orbea


"Portabocadillos" Orbea o "portagiornale" a Itàlia. El plat i la biela,sense cap marca comercial.


Pedal dret Orbea, pedal esquerre Notario (sense netejar encara). 
Supose que l'original és l'Orbea, ja que sembla més antic.



Els frens (me varen dir que pareixien "Galgo"), les palometes...porta pastilles de fre...i diversa tornilleria, amb molts componets de llautó. Les pestanyetes dels porta pastilles de fre es veu que es feien servir per col·locar uns molls i acabar d'ajustar el mecanisme del fre davanter.
A la dreta, una caixeta amb tot ben ordenadet. S'ha pogut reutilitzar la tornilleria original al 95% !!

Un dels primers problemes grossos fou treure la tija del seient...Es veu que tenia certa folgança i se li havia afegit una xapeta metàlica molt fina. Açò feia impossible treure-la, de fet, pareixia que ja s'havia intentat i estava un poc forçada. Després de forçar-la jo més...vaig haver de passar a accions més contundents...


Vaig soldar una barra en "L" a la tija...


Vaig fixar l'altre extrem de l'"L" al banc.....després vaig tallar la "L"...i a córrer! 




El portaequipatges està patentat per partida doble! El catadiòptric és preciós, i la cadena....La vaig netejat amb electròlisi també, amb un resultat molt bo! Vaig aprofitar una baula trencada per obrir-la, i després la vaig substituir per una de ràpida.


Pel cuir del seient he posat "Nivea Crème" i greix de cavall i he canviat els reblons.

Al començar amb el quadre, esperava trobar alguna resta de calca o número de sèrie que poguera ajudar a identificar la bici, perquè, encara que els components són Orbea, a les Cil, Dal, Mentor o Stark (i altres que em deixe segur) també ho poden ser. 



Detall de la direcció i dels ràcords de la pipa. S'hi veuen els forats on estaria la xapeta de la marca, o taller que va muntar la bici...5 cm exactes de distància!


Al començar amb el manillar i anar netejant les parts de soldadura de bronze, sense marques ni números de sèrie, vaig començar a plantejar-me que potser fóra un quadre artesà. Per la web he vist alguna bicicleta semblant amb el quadre artesà soldat per Prieto (l'avi d'uns dels actuals amos de Bicicletas Abad, i que també muntà la seua tenda de bicis: Bicicletas Prieto, que encara hui ven quasi tot d'Orbea). 


A la forquilla de la direcció també s'aprecien les restes. Al ser conscient de l'antiguitat de la bicicleta (no la he pogut datar amb massa exactitud, però estarà per la fí dels 40 o principis dels 50) vaig decidir fer una restauració molt estricta i conservadora en quant a la pintura: sanejar el ferro intentant no perdre la pintura original i lacar el que quedara.
Mentrestant, tenia altre problema: la roda de darrere tenia la llanda trencada



 A la foto s'aprecia el trencament. Al menys vaig aprofitar tota la resta: radis, buje i la metxa del fons de llanda van a anar a parar a la "nova". Qui no va córrer tanta sort fou el freewheel, que estava literalment soldat i per poder traure el buje vaig haver de tallar-lo.



A les fotos s'aprecia molt bé on n'hi ha restes de pintura original, i potser una de les errades de la restauració: les pastilles de fré....


Em calia una arandela i vaig trobar al taller un xavo amb el forat ja fet, a més...al ser del 45 no se n'aniria molt de la edat de la bici. A la dreta es veu perfectament el "alemite" el xicotet vis que serveix per posar greix al pedalier. A la Bicicleteria (al costat de casa!) Vaig trobar la llanda i el freewheel, i a Bicicletas Rafael Abad (la tenda de bicicletes més antiga d'Espanya) la resta: cables de fré, fundes....i potser l'altra errada: les cobertes. crec que hauria d'haver intentat trobar unes d'antigues.






A falta d'acabar d'ajustar els frens, manetes i els "guardabarros", este és l'aspecte que ofereix. És una bici gran, robusta, molt potent. Supose que seria una "bici de camp" a l'haver estat utilitzada a Alboraia, potser per anar del poble a llaurar.



A l'última visita a Rafael Abad, li vaig explicar com era la bici, els components que tenia, i la (encara que difícil però emocionant) possibilitat que fóra un quadre de Prieto....Ell me comentà que en acabar la Guerra Civil, el seu avi era un dels pocs que sabia soldar amb bronze per ací. Soldava quadres per Orbea tan bé que se'l volien emportar a Eibar, però sempre s'hi va negar i es quedà a València. És provable que els primers quadres no tingueren número de sèrie. També em va dir que portara la bici i que (sa tia?) ens podria ajudar a datar-la, i potser, intentar esbrinar quina bici és.
Doncs eixa és la seua propera parada: Bicicletas Abad.


Primer passeig





A la tweed ride de València, 8 de novembre de 2015