diumenge, 13 de setembre de 2020

Interpretació en Volum d'après Klimt

 Abans de res, una disculpa. No sóc escultor, ni ho pretenc. Tampoc em veig massa capacitat pel modelatge, no sé si pel simple fet que no li he dedicat temps ni atenció (potenciat per una manca de motivació a les assignatures de Volum de la Facultat) o si per falta d'aptituds en la matèria. O potser per les dues. Tanmateix, quan treballes a l'ensenyament, de vegades pertoca (com quan has d'impartir Dibuix Tècnic) eixir de la zona de comfort.

Allà per 2017, durant la meua darrera experiència com professor de secundària, vaig cobrir una substitució a l'IES Ausiàs March, de Manises. D'entre els grups que hi portava, vaig gaudir molt amb el de Volum de 1er de Batxiller d'Arts.

Els hi vaig proposar una interpretació en baix relleu d'una obra pictòrica de la seua elecció amb els seguents condicionants:

- Tamany 30 x 30 cm 

- Modelatge en fang

- Fer motle en escaiola

- Treure positiu en escaiola

- Acabar el modelatge sobre l'escaiola 

- Setgellar i pintar

Com és habitual en mí, vaig fer el treball amb ells (sempre una mica avançat) per enfrontar-me als dubtes i dificultats tècniques que pogueren sorgir. Feia molts anys que no modelava o m'enfrontava a un motle i no sabia ben bé què podia passar. Vaig escollir el Retrat d'Adèle Bloch-Bauer I (1907) de Gustav Klimt.

El que més m'interesava era que apreneren el procés, més enllà de deixar la peça ben acabada o amb detalls superflus.


Modelatge en fang

Motle (a la dreta) en escaiola. Es va fer d'una peça ja que seria a motle perdut. Per evitar accidents al picat del motle, la primera capa d'escaiola (més líquida) anava tintada.

Una vegada cobert de desmotlejant, es va treure el positiu en escaiola. Es va treballar la decoració, els detalls, textures... amb ferramentes d'escaiolista i escofines, formons, punxons...

Després, una vegada bén sec, es van donar un parell de capes de goma-laca per setgellar la superfície.



S´hi va afegir pa d'or i plata en zones puntuals i es va pintar amb pintures acríliques. 

No és que pense que siga una bona peça, ni de lluny; com he comentat, l'important era que els alumnes entenguessin el procés de treball, per tant no considere que siga ni tan sols, part del meu treball artístic ja que no te cap intencionalitat. 
Vaig retrobar les fotos fa uns dies fent neteja i em va semblar interessant mostrar una cosa tan diferent al bloc, sempre des d'un caràcter anecdòtic.










diumenge, 2 d’agost de 2020

Petites il·lustracions (II)

Aquesta entrada va a ser un xicotet recull de dibuixos de 2018-2019 que he anat trobant i escanejant, la majoria extrets de Quaderns de camp que sempre porte al damunt




Deessa guerrera improvisada
Gouache i llapis de color sobre bloc A5


La pèl-roja
Gouache sobre bloc A5


Estudi de figura (nu vintage)
Carbó sobre paper Super Alfa 65 x 40 cm aprox



Don Vito
Retrat improvisat durant el taller que Ale Casanova va impartir els meus alumnes
Aquarel·la sobre paper Basik 370 gr A4


Desconeguda
Aquarel·la sobre paper Montval A4


La grapadora
Tècnica mixta sobre paper kraft marró A4


Estudi de figura (nu vintage)
Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5


Retrat de desconeguda
Grafit sobre bloc A5


Estudi a partir de bust de bronze
Grafit aquarel·lable A5 aprox


Interior
Retoladors base alcohol i boli bic negre sobre paper layout A4


Retrat de desconeguda
Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5


Elizabeth Siddal
Gouache sobre post-it

Personatge improvisat
Tinta xinesa a plumilla sobre paper Schoeller (7 x 7 cm aprox)


dimecres, 15 d’abril de 2020

Inktober 2019

Durant aquest octubre passat, he fet el meu primer inktober. Vaig poder portar-lo al dia fins la tercera setmana, però ja començaren a acumular-se il·lustracions...i algunes les vaig haver d'acabar al gener!!...el meu particular "inkavier"
Vaig fer-lo al 95% en el Quadern de Camp, al mateix temps que els alumnes, ja que els ho vàrem proposar com treball de classe.
És una experiència dura però que paga la pena...Ací teniu una selecció dels meus tops i una presentació de diapos amb l'inktober complet, espere us agrade.


Recull Inktober 2019
Dia 2, Mindless

Dia 12, Dragon

Dia 13, Ash

Dia 19, Sling

Dia 21, Treasure

Dia 27, Coat

Dia 28, Ride

Dia 29, Injured

Dia 30, Catch

dimarts, 17 de desembre de 2019

Searching for Siddal




Elizabeth Eleanor Siddal: Painter and poet
Searching for Siddal Project IV
Oli sobre fusta
150 x 100 cm
2019



Detalls


Els darrers mesos he estat treballant sobre un projecte d'investigació pictòrica y gràfica al voltant de la figura de Elizabeth Eleanor Siddal (Lizzie Siddal, 1829-1862), la que fou model dels pintors prerrafaelistes (i dona d'un d'ells, Dante Gabriel Rossetti).


Aquesta és l'unica imatge fotogràfica que es conserva de Lizzie...
que ens dona una pobra idea del seu aspecte

File:Dante Gabriel Rossetti- Elizabeth Eleanor Siddal - Walters 38419 (cropped).jpg

Esta és la imatge d'un gouache que Rossetti va pintar 
sobre una fotografia de la seua dona en 1860-61.

Lizzie és sobretot coneguda per ser la inmortal Ofelia del quadre de John Everett Millais. Aquesta fama no li va eixit debades, ja que mentres posava es va deteriorar de forma definitiva la seua salut en agafar una pulmonia.

Apunt per Ofelia

Ofelia. John Everett Millais. Oli sobre llenç, 76 x 112 cm. 1852

Siddal fou model habitual de Rossetti i altres pintors de la germanor prerrafaelista. El fet és que a pesar de estar plasmada en moltíssims dibuixos i pintures, en cadascun pareix una persona diferent. Si agafem només a Rossetti, pareix una persona quan la dibuixa però altra diferent quan la pinta...com es pot apreciar a aquestes imatges:






Lizzie mai havia estudiat arts però, una vegada començà a posar pels pintors, es va iniciar en el món del dibuix i la pintura amb unes aptituds innates sorprenents que, pareix ser, despertaren la gelosia en Gabriel. Inclús John Ruskin fou el seu mecenes! 
Rossetti era, en teoria, el membre més qualificat dels prerrafaelistes però es va quedar com l'eterna promesa, l'artista que no va acabar de donar el salt.



Detall de Twelfth night (1850), de Walter Howell Deverell 
(qui va descobrir a Lizzie quan treballava a una tenda de barrets)

Doncs després d'una recerca d'imatges vaig començar a fer dibuixos i retrats d'Elizabeth, intentant aproparme a la seua psicologia des de l'aspecte físic. Lizzie fou una víctima femenina més del seu temps; poeta i artista menyspreada pel seu espós i per la història. Una dona que patia una malaltia que li impedia apenes menjar, adicta al làudan, que va tindre un abortament i un marit, Rossetti que li era infidel de manera constant. 
Pareix ser que es va suicidar d'una sobredosi de làudan...en certa mida com Ofèlia, que deixà anar la vida després de perdre la cordura degut a l'amor no correspongut de Hamlet.

Al web Exploring Elizabeth Siddal he trobat moltíssima informació sobre Lizzie...és apassionant!




dijous, 30 de maig de 2019

La festa guanya a Mora, Toledo!

El passat mes d'abril La festa va guanyar el LIII Certamen Nacional de Pintura Manuel de Gracia a Mora, província de Toledo.

Després d'haver viatjat per uns quants concursos sense massa sort (a exepció de la Menció d'Honor que li fou atorgada al Ciutat de Puçol en 2015), per fi ha sigut guardonada amb un premi que pense li fa justícia.

La festa
Acrílic i oli sobre fusta
150 x 100 cm
2015
més info ací




La Festa també va tindre l'honor de ser preseleccionada al Premi de la Fundació de les Arts i dels Artistes, del MEAM de Barcelona. A la imatge es veu al jurat (Antònio López entre ells) en el moment que se'ls mostra la pintura...paréix que no els entusiasmà!


A Mora es varen portar genial amb nosaltres. Ací teniu fotos de l'exposició. Hi havia alguns coneguts de ràpida...i de seca!




La entrega de premis va tenir lloc durant el pregó de La Fiesta del Olivo, s'ho monten realment bé en Mora!!








dimarts, 18 de desembre de 2018

XXXIV Premi del Cercle de Belles Arts de Lleida



Aquest mes passat vaig tindre el grandíssim honor de ser guardonat amb el XXXIV Premi de Pintura del Cercle de Belles Arts de la Ciutat de Lleida (18ena edició Internacional Josep Guillén).
Feia ja molts anys que tenia pendent una visita a aquesta ciutat, i finalment ho he pogut fer de la millor manera possible.
He de destacar el fantàstic i familiar tracte amb què ens varen atendre!



Fotos de la inauguració i entrega de premis (preses del facebook de l'Institut d'Estudis Ilerdencs)








La pintura guanyadora fou Canvi de model, que vaig començar a preparar per fer-la al poc de temps de En la profunditat del bosc. Per diversos motius va quedar aparcada més d'un any fins que, per fí (i a base de sessions curtes i espaiades), la vaig acabar a la primera meitat d'aquest any.


Canvi de model és una metàfora visual a modus de reivindicació. Un personatge que realitza un gest senzill i quotidià per posar en evidència que un canvi del model energètic també pot ser així de senzill. Només cal la volutat de dur-ho a terme.


Canvi de model
Grafit, electrografia, epoxi, acrílic i pà d'or sobre fusta

100 x 100 cm.



Notes de premsa: