dimarts, 17 de desembre de 2019

Searching for Siddal




Elizabeth Eleanor Siddal: Painter and poet
Searching for Siddal Project IV
Oli sobre fusta
150 x 100 cm
2019



Detalls


Els darrers mesos he estat treballant sobre un projecte d'investigació pictòrica y gràfica al voltant de la figura de Elizabeth Eleanor Siddal (Lizzie Siddal, 1829-1862), la que fou model dels pintors prerrafaelistes (i dona d'un d'ells, Dante Gabriel Rossetti).


Aquesta és l'unica imatge fotogràfica que es conserva de Lizzie...
que ens dona una pobra idea del seu aspecte

File:Dante Gabriel Rossetti- Elizabeth Eleanor Siddal - Walters 38419 (cropped).jpg

Esta és la imatge d'un gouache que Rossetti va pintar 
sobre una fotografia de la seua dona en 1860-61.

Lizzie és sobretot coneguda per ser la inmortal Ofelia del quadre de John Everett Millais. Aquesta fama no li va eixit debades, ja que mentres posava es va deteriorar de forma definitiva la seua salut en agafar una pulmonia.

Apunt per Ofelia

Ofelia. John Everett Millais. Oli sobre llenç, 76 x 112 cm. 1852

Siddal fou model habitual de Rossetti i altres pintors de la germanor prerrafaelista. El fet és que a pesar de estar plasmada en moltíssims dibuixos i pintures, en cadascun pareix una persona diferent. Si agafem només a Rossetti, pareix una persona quan la dibuixa però altra diferent quan la pinta...com es pot apreciar a aquestes imatges:






Lizzie mai havia estudiat arts però, una vegada començà a posar pels pintors, es va iniciar en el món del dibuix i la pintura amb unes aptituds innates sorprenents que, pareix ser, despertaren la gelosia en Gabriel. Inclús John Ruskin fou el seu mecenes! 
Rossetti era, en teoria, el membre més qualificat dels prerrafaelistes però es va quedar com l'eterna promesa, l'artista que no va acabar de donar el salt.



Detall de Twelfth night (1850), de Walter Howell Deverell 
(qui va descobrir a Lizzie quan treballava a una tenda de barrets)

Doncs després d'una recerca d'imatges vaig començar a fer dibuixos i retrats d'Elizabeth, intentant aproparme a la seua psicologia des de l'aspecte físic. Lizzie fou una víctima femenina més del seu temps; poeta i artista menyspreada pel seu espós i per la història. Una dona que patia una malaltia que li impedia apenes menjar, adicta al làudan, que va tindre un abortament i un marit, Rossetti que li era infidel de manera constant. 
Pareix ser que es va suicidar d'una sobredosi de làudan...en certa mida com Ofèlia, que deixà anar la vida després de perdre la cordura degut a l'amor no correspongut de Hamlet.

Al web Exploring Elizabeth Siddal he trobat moltíssima informació sobre Lizzie...és apassionant!




dijous, 30 de maig de 2019

La festa guanya a Mora, Toledo!

El passat mes d'abril La festa va guanyar el LIII Certamen Nacional de Pintura Manuel de Gracia a Mora, província de Toledo.

Després d'haver viatjat per uns quants concursos sense massa sort (a exepció de la Menció d'Honor que li fou atorgada al Ciutat de Puçol en 2015), per fi ha sigut guardonada amb un premi que pense li fa justícia.

La festa
Acrílic i oli sobre fusta
150 x 100 cm
2015
més info ací




La Festa també va tindre l'honor de ser preseleccionada al Premi de la Fundació de les Arts i dels Artistes, del MEAM de Barcelona. A la imatge es veu al jurat (Antònio López entre ells) en el moment que se'ls mostra la pintura...paréix que no els entusiasmà!


A Mora es varen portar genial amb nosaltres. Ací teniu fotos de l'exposició. Hi havia alguns coneguts de ràpida...i de seca!




La entrega de premis va tenir lloc durant el pregó de La Fiesta del Olivo, s'ho monten realment bé en Mora!!








dimarts, 18 de desembre de 2018

XXXIV Premi del Cercle de Belles Arts de Lleida



Aquest mes passat vaig tindre el grandíssim honor de ser guardonat amb el XXXIV Premi de Pintura del Cercle de Belles Arts de la Ciutat de Lleida (18ena edició Internacional Josep Guillén).
Feia ja molts anys que tenia pendent una visita a aquesta ciutat, i finalment ho he pogut fer de la millor manera possible.
He de destacar el fantàstic i familiar tracte amb què ens varen atendre!



Fotos de la inauguració i entrega de premis (preses del facebook de l'Institut d'Estudis Ilerdencs)








La pintura guanyadora fou Canvi de model, que vaig començar a preparar per fer-la al poc de temps de En la profunditat del bosc. Per diversos motius va quedar aparcada més d'un any fins que, per fí (i a base de sessions curtes i espaiades), la vaig acabar a la primera meitat d'aquest any.


Canvi de model és una metàfora visual a modus de reivindicació. Un personatge que realitza un gest senzill i quotidià per posar en evidència que un canvi del model energètic també pot ser així de senzill. Només cal la volutat de dur-ho a terme.


Canvi de model
Grafit, electrografia, epoxi, acrílic i pà d'or sobre fusta

100 x 100 cm.



Notes de premsa:


dilluns, 26 de novembre de 2018

Restauració d'Orbea-Mentor anys 50


Per fí, després de moltes parades i empellons, he acabat la restauració de la Mentor que vaig comprar ja fa tres anys amb la desconeguda artesana (restauració ací)
L’estat, com ja es veu a les fotos és deplorable, en principi no tan dolent com l’altra, però finalment més semblant del que pareixia.





A simple vista veiem una Mentor de varilles, de meitat dels 50 aproximadament, roda de 650. 
La xapa de matriculació de Gandia és de 1959 encara que, aquestes “pistes” només orienten. 
En un primer examen visual es veu que el plat està trencat i que ja havia estat reparat. 


A més, el vis del balancí del fre posterior està trencat (amb una reparació “discutible” però efectiva). Les manetes de fre estan dobladíssimes. Ha perdut el guardacadena i uns dels seus suports. Porta un sillí Esbelta (Gimson) que no serà l’original (hauria de ser Orbea, ja que les Mentor són d’eixa marca.) Vaig llegir que eren com una versió d’alta gamma d’Orbea, però no se si la font era fiable.










Com sempre, el primer pas és anar desmuntant de forma ordenada i amb abundant documentació gràfica per saber muntar després. Les tijes varen eixir molt bé i ...sorpresa! dins de la tija del sillí (d’alumini) hi havia amagada una bandereta d’Espanya, típica dels tallers de l’època: Bicicletas Salom. Gandía. 




Aquesta informació coincidia amb la xapa de matrícula...i clar, ara tocava investigar. Buscant pel facebook, vaig trobar un grup que es deia Gandía en bici i hi vaig preguntar: no el coneixien però l’administrador va passar la informació a una altre grup No eres de Gandía si no... i bingo! 
El senyor Salom va tindre una tenda de bicis als 50-60 (ja enderrocada) a l’avinguda de València en Gandia.
Era tenda taller i se’l coneixia perquè també soldava alumini. Potser el segell de la barra horitzontal pertany al senyor Salom?? Misteri



Com a l’altra bici, vaig netejar els components xicotets (Orbea) amb electròlisi a 12v. El manillar a cepillo i paper de vidre, i per acabar, laca a sprai. 











La tija de la forquilla també sembla d’alumini...és possible?? El sillí, com sempre costós però agraït; el cuir el vaig recuperar amb greix de cavall i vaig canviar els rematxes. Els frens “Goya A.G.” i he deixat les mateixes pastilles, que desgastades però encara frenen. De fet, vaig estar temptat de reutilitzar els pneumàtics, ja que estaven en prou bon estat. De nou, la llàntia trasera, molt rovellada, presentava uns forats que m’animaren a buscar recanvis de l’època.





Pels braços trencats del plat vaig fer un rebaix amb la radial i vaig col·locar dos punts de soldadura més que acceptables.



Al wallapop vaig trobar un xic que venia les dues llànties dels 50 amb pneumàtics Kenda 650B (40x584) per un molt bon preu i amb els cromats en bon estat. A més, vaig aconseguir un guardacadena d’una Dal però no l’he posat perquè em sembla massa gran, deu ser per bicis de 700..
Una vegada en el quadro, vaig trobar el número de sèrie 712474 i unes inscripcions baix del pedalier que no he pogut interpretar.






En quant a les calques, vaig calcar amb un acetat els trossos que quedaven per després redibuixar-les amb Illustrator (dibuix que vaig passar a Reciclone). 





Després de la neteja i la posterior laca del quadre vaig pintar a pinzell els faltants de les calques per completar les icones respectant l’original ( i amb l’opció d’esborrar). 





També vaig completar alguns faltants del filetejat per donar una idea més aproximada del seu estat original sense renunciar a la pàtina. Pel balancí vaig fer un forat sobre el que quedava i vaig fer-li rosca per posar una arandel·la i un nou vis.



 Una cosa curiosa és que el guardabarros davanter no porta pintura, era metall cru...potser un niquelat...l’he netejat només superficialment perquè em semblava que li treia tot el metall quedaria un poc cridaner.
Ja per acabar, li he retornat el seu faro Lucis 23 original i he muntat la bici. Está a falta d'algun ajust i probablement canviar el pedal Notario dret, que dóna una sensació inestable al pedalejar. També li he fet un guardabarros amb cuir per la roda davantera. Espere que us agrade!



 











Foto de família