diumenge, 13 de setembre de 2020

Interpretació en Volum d'après Klimt

 Abans de res, una disculpa. No sóc escultor, ni ho pretenc. Tampoc em veig massa capacitat pel modelatge, no sé si pel simple fet que no li he dedicat temps ni atenció (potenciat per una manca de motivació a les assignatures de Volum de la Facultat) o si per falta d'aptituds en la matèria. O potser per les dues. Tanmateix, quan treballes a l'ensenyament, de vegades pertoca (com quan has d'impartir Dibuix Tècnic) eixir de la zona de comfort.

Allà per 2017, durant la meua darrera experiència com professor de secundària, vaig cobrir una substitució a l'IES Ausiàs March, de Manises. D'entre els grups que hi portava, vaig gaudir molt amb el de Volum de 1er de Batxiller d'Arts.

Els hi vaig proposar una interpretació en baix relleu d'una obra pictòrica de la seua elecció amb els seguents condicionants:

- Tamany 30 x 30 cm 

- Modelatge en fang

- Fer motle en escaiola

- Treure positiu en escaiola

- Acabar el modelatge sobre l'escaiola 

- Setgellar i pintar

Com és habitual en mí, vaig fer el treball amb ells (sempre una mica avançat) per enfrontar-me als dubtes i dificultats tècniques que pogueren sorgir. Feia molts anys que no modelava o m'enfrontava a un motle i no sabia ben bé què podia passar. Vaig escollir el Retrat d'Adèle Bloch-Bauer I (1907) de Gustav Klimt.

El que més m'interesava era que apreneren el procés, més enllà de deixar la peça ben acabada o amb detalls superflus.


Modelatge en fang

Motle (a la dreta) en escaiola. Es va fer d'una peça ja que seria a motle perdut. Per evitar accidents al picat del motle, la primera capa d'escaiola (més líquida) anava tintada.

Una vegada cobert de desmotlejant, es va treure el positiu en escaiola. Es va treballar la decoració, els detalls, textures... amb ferramentes d'escaiolista i escofines, formons, punxons...

Després, una vegada bén sec, es van donar un parell de capes de goma-laca per setgellar la superfície.



S´hi va afegir pa d'or i plata en zones puntuals i es va pintar amb pintures acríliques. 

No és que pense que siga una bona peça, ni de lluny; com he comentat, l'important era que els alumnes entenguessin el procés de treball, per tant no considere que siga ni tan sols, part del meu treball artístic ja que no te cap intencionalitat. 
Vaig retrobar les fotos fa uns dies fent neteja i em va semblar interessant mostrar una cosa tan diferent al bloc, sempre des d'un caràcter anecdòtic.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada