dimecres, 27 de gener de 2021

Laudanum

 Ara fa un any, vàrem fer una visita al Saló del Còmic de València amb els alumnes del CFGS en Il·lustració de l'EASD de Castelló. Arran de la visita va sorgir la proposta de dedicar l'últim trimestre del curs en l'assignatura de Fonaments, que compartia amb el genial Manolo Górriz, a la realització d'un comic.  Faríem una doble pàgina per alumne, en B&N, amb l'objectiu de publicar un fanzine tradicional, a base de fotocopia i grapes. A més, hauríen de fer una versió a color per, també, fer una publicació digital.


Proves de tinta a plumilla

Com no (m'encisen els embolats), jo aniria fent el mateix exercici que els alumnes per anar un pas endavant i poder configurar les entregues i definir els condicionants i característiques. D'aquesta forma, a més, m'enfrontaria amb els mateixos problemes  i dubtes que ells, i així, els hi podria donar solució d'avantatge.

Al poc de començar, va passar el que tots ja sabem i les classes passaren a modus online, motiu pel qual vaig haver de fer uns videotutorials a corre corre què, si és ben cert que alguns no tenen la qualitat que hagués desitjat, al menys varen permetre seguir les classes amb relativa normalitat.

El treball es va dividir en quatre entregues:

- Storyboard A4

- Llapis definitiu A3

- Final a tinta per l'edició en B&N A3

- Final a color per la publicació digital A3

En quant al guió, era completament lliure. Jo vaig voler fer una historieta clàssica de fantasmes, molt a l'estil dels meus apreciats Creepy. Vaig recrear l'exhumació de Lizzie Siddal (fascinant personatge a qui ja vaig dedicar una entrada al bloc) per part del seu marit, Dante Gabriel Rossetti. Aquest tenia la intenció de recuperar un llibre de poemes que (amb l'afany de sentir-se menys culpable pel presumpte suicidi de la seua muller) havia deixat dins del taüt en el moment del soterrament. Sembla que necessitava diners i volia publicar-los. Vaig titular la història Laudanum, en referència a l'adicció que va acabar amb la vida d'Elizabeth.

Charles Augustus Howell, l'agent literari de Rossetti, va crear la llegenda que diu que el cos estava incorrupte; Lizzie estava més bella que mai i el seu cabell roig havia crescut sense parar omplint el taüt. També es diu que aquesta història va tindre prou de ressó a l'època (parlem de finals de 1869) i que Bram Stoker va inspirar-s'hi pel personatge de Lucy en Drácula (1897).




Esquerra: Clerk Saunders. Elizabeth Eleanor Siddalcirca 1857.
Dreta: The lady's lament. Elizabeth Eleanor Siddal, 1856.

Pel còmic vaig prendre'm vàries llicències per afegir una variant amb justícia poètica, ja que Rossetti va ser un factor important en el decliu físic i emocional de la seua dona. Elizabeth Siddal ha passat a la història per ser la model de l'Ophelia de Millais (1852) però que cal reivindicar com una interessant dibuixant, pintora i poeta, dins dels preceptes del prerrafaelisme:

“Siddall, con su imagen fantasmagórica, representa a todas las mujeres de su época, todas las artistas que pasaron por la historia casi invisibles, casi desaparecidas, a la sombra de sus parejas, esposos o maestros, como fantasmas. La obra de Elizabeth Siddall, tanto sus deslumbrantes pinturas como sus sencillos pero conmovedores poemas, la convierte en mujer artista por derecho propio y merece mucha más atención que el torturado personaje creado a su alrededor que, en ocasiones, parece salido de uno de los lienzos de la Hermandad (de pintores Prerrafaelistas)”

Eva Gallud, sobre Elizabeth Siddall (2019, p.12)



Thumbnail A5


Storyboard A4


Tornem al còmic! 
Volia que la composició fora contínua, sense vinyetes delimitades de forma clàssica, i que les textures (a l'estil del comics de finals dels 70; m'encisa Sergio Toppi) foren un recurs expressiu important.

Per la documentació gráfica vaig recórrer, principalment, a aquesta fantástica pàgina dedicada a Elizabeth Siddal. Entre les imatges, vaig buscar-ne del cementeri de Highgate a Londres.



Abans de passar a la versió acabada a llapis en A3, vaig proposar els alumnes fer un layout a partir de l'storyboard per, a partir del mateix, calcar amb llapis blau i després continuar a grafit


Layout A3. 
Impressió ampliada de l'storyboard sobre la que s'han fet correccions a bolígraf



Llapis blau A3. Calcat amb taula de llum a partir del layout




Llapis definitiu
Grafit sobre paper Basik A3 130 gr/m2


Abans de passar a tinta, els vaig fer aquest vídeo de recomanacions.

I ja per posar-se seriosament amb la següent entrega (la tinta), aquest llarguíssim tutorial...de més d'una hora!!!

Per passar jo a tinta, vaig utilitzar vàries plumilles, però sobretot la Cervantinas 1946 i 1929. Em va vindre molt bé la taula de llum casolana que m'havia fet feia uns anys i no havia utilitzat encara.


Proves de tinta i procés d'entintat a la taula de llum. Primer, les parts més difícils.



Final a tinta
 Tinta xinesa sobre paper Schoeller A3 160 gr/m2


Una vegada resolta la tinta, la vaig imprimir en acetat. Això em permetia poder treballar el color en aquarel·la amb tranquilitat i posar l'acetat al damunt per veure com anava quedant. També vaig fer una prova en gouache, per oferir més exemples als alumnes en el següent tutorial: Color. 


Aquarel·la sobre paper Basik A3 370gr/m2




Provant la capa de tinta, impresa en acetat, sobre la base de color



Final a color. 
Muntatge digital del Final a tinta sobre la base de color en aquarel·la.
A més, s'ha treballat el color mitjançant fusions de capa.

Com que molts alumnes volien treballar el color en digital, els vaig fer un segon tutorial on vaig pintar digitalment un Son Goku! ...perquè després diguen que odie el manga!! Grrrr




Referències bibliogràfiques:

Siddall, E. (2019) Obra Completa. Edición y traducción Eva Gallud.Ya lo dijo Casimiro Parker.











diumenge, 13 de setembre de 2020

Interpretació en Volum d'après Klimt

 Abans de res, una disculpa. No sóc escultor, ni ho pretenc. Tampoc em veig massa capacitat pel modelatge, no sé si pel simple fet que no li he dedicat temps ni atenció (potenciat per una manca de motivació a les assignatures de Volum de la Facultat) o si per falta d'aptituds en la matèria. O potser per les dues. Tanmateix, quan treballes a l'ensenyament, de vegades pertoca (com quan has d'impartir Dibuix Tècnic) eixir de la zona de comfort.

Allà per 2017, durant la meua darrera experiència com professor de secundària, vaig cobrir una substitució a l'IES Ausiàs March, de Manises. D'entre els grups que hi portava, vaig gaudir molt amb el de Volum de 1er de Batxiller d'Arts.

Els hi vaig proposar una interpretació en baix relleu d'una obra pictòrica de la seua elecció amb els seguents condicionants:

- Tamany 30 x 30 cm 

- Modelatge en fang

- Fer motle en escaiola

- Treure positiu en escaiola

- Acabar el modelatge sobre l'escaiola 

- Setgellar i pintar

Com és habitual en mí, vaig fer el treball amb ells (sempre una mica avançat) per enfrontar-me als dubtes i dificultats tècniques que pogueren sorgir. Feia molts anys que no modelava o m'enfrontava a un motle i no sabia ben bé què podia passar. Vaig escollir el Retrat d'Adèle Bloch-Bauer I (1907) de Gustav Klimt.

El que més m'interesava era que apreneren el procés, més enllà de deixar la peça ben acabada o amb detalls superflus.


Modelatge en fang

Motle (a la dreta) en escaiola. Es va fer d'una peça ja que seria a motle perdut. Per evitar accidents al picat del motle, la primera capa d'escaiola (més líquida) anava tintada.

Una vegada cobert de desmotlejant, es va treure el positiu en escaiola. Es va treballar la decoració, els detalls, textures... amb ferramentes d'escaiolista i escofines, formons, punxons...

Després, una vegada bén sec, es van donar un parell de capes de goma-laca per setgellar la superfície.



S´hi va afegir pa d'or i plata en zones puntuals i es va pintar amb pintures acríliques. 

No és que pense que siga una bona peça, ni de lluny; com he comentat, l'important era que els alumnes entenguessin el procés de treball, per tant no considere que siga ni tan sols, part del meu treball artístic ja que no te cap intencionalitat. 
Vaig retrobar les fotos fa uns dies fent neteja i em va semblar interessant mostrar una cosa tan diferent al bloc, sempre des d'un caràcter anecdòtic.










diumenge, 2 d’agost de 2020

Petites il·lustracions (II)

Aquesta entrada va a ser un xicotet recull de dibuixos de 2018-2019 que he anat trobant i escanejant, la majoria extrets de Quaderns de camp que sempre porte al damunt




Deessa guerrera improvisada
Gouache i llapis de color sobre bloc A5


La pèl-roja
Gouache sobre bloc A5


Estudi de figura (nu vintage)
Carbó sobre paper Super Alfa 65 x 40 cm aprox



Don Vito
Retrat improvisat durant el taller que Ale Casanova va impartir els meus alumnes
Aquarel·la sobre paper Basik 370 gr A4


Desconeguda
Aquarel·la sobre paper Montval A4


La grapadora
Tècnica mixta sobre paper kraft marró A4


Estudi de figura (nu vintage)
Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5


Retrat de desconeguda
Grafit sobre bloc A5


Estudi a partir de bust de bronze
Grafit aquarel·lable A5 aprox


Interior
Retoladors base alcohol i boli bic negre sobre paper layout A4


Retrat de desconeguda
Grafit i retolador base alcohol sobre bloc A5


Elizabeth Siddal
Gouache sobre post-it

Personatge improvisat
Tinta xinesa a plumilla sobre paper Schoeller (7 x 7 cm aprox)


dimecres, 15 d’abril de 2020

Inktober 2019

Durant aquest octubre passat, he fet el meu primer inktober. Vaig poder portar-lo al dia fins la tercera setmana, però ja començaren a acumular-se il·lustracions...i algunes les vaig haver d'acabar al gener!!...el meu particular "inkavier"
Vaig fer-lo al 95% en el Quadern de Camp, al mateix temps que els alumnes, ja que els ho vàrem proposar com treball de classe.
És una experiència dura però que paga la pena...Ací teniu una selecció dels meus tops i una presentació de diapos amb l'inktober complet, espere us agrade.


Recull Inktober 2019
Dia 2, Mindless

Dia 12, Dragon

Dia 13, Ash

Dia 19, Sling

Dia 21, Treasure

Dia 27, Coat

Dia 28, Ride

Dia 29, Injured

Dia 30, Catch

dimarts, 17 de desembre de 2019

Searching for Siddal




Elizabeth Eleanor Siddal: Painter and poet
Searching for Siddal Project IV
Oli sobre fusta
150 x 100 cm
2019



Detalls


Els darrers mesos he estat treballant sobre un projecte d'investigació pictòrica y gràfica al voltant de la figura de Elizabeth Eleanor Siddal (Lizzie Siddal, 1829-1862), la que fou model dels pintors prerrafaelistes (i dona d'un d'ells, Dante Gabriel Rossetti).


Aquesta és l'unica imatge fotogràfica que es conserva de Lizzie...
que ens dona una pobra idea del seu aspecte

File:Dante Gabriel Rossetti- Elizabeth Eleanor Siddal - Walters 38419 (cropped).jpg

Esta és la imatge d'un gouache que Rossetti va pintar 
sobre una fotografia de la seua dona en 1860-61.

Lizzie és sobretot coneguda per ser la inmortal Ofelia del quadre de John Everett Millais. Aquesta fama no li va eixit debades, ja que mentres posava es va deteriorar de forma definitiva la seua salut en agafar una pulmonia.

Apunt per Ofelia

Ofelia. John Everett Millais. Oli sobre llenç, 76 x 112 cm. 1852

Siddal fou model habitual de Rossetti i altres pintors de la germanor prerrafaelista. El fet és que a pesar de estar plasmada en moltíssims dibuixos i pintures, en cadascun pareix una persona diferent. Si agafem només a Rossetti, pareix una persona quan la dibuixa però altra diferent quan la pinta...com es pot apreciar a aquestes imatges:






Lizzie mai havia estudiat arts però, una vegada començà a posar pels pintors, es va iniciar en el món del dibuix i la pintura amb unes aptituds innates sorprenents que, pareix ser, despertaren la gelosia en Gabriel. Inclús John Ruskin fou el seu mecenes! 
Rossetti era, en teoria, el membre més qualificat dels prerrafaelistes però es va quedar com l'eterna promesa, l'artista que no va acabar de donar el salt.



Detall de Twelfth night (1850), de Walter Howell Deverell 
(qui va descobrir a Lizzie quan treballava a una tenda de barrets)

Doncs després d'una recerca d'imatges vaig començar a fer dibuixos i retrats d'Elizabeth, intentant aproparme a la seua psicologia des de l'aspecte físic. Lizzie fou una víctima femenina més del seu temps; poeta i artista menyspreada pel seu espós i per la història. Una dona que patia una malaltia que li impedia apenes menjar, adicta al làudan, que va tindre un abortament i un marit, Rossetti que li era infidel de manera constant. 
Pareix ser que es va suicidar d'una sobredosi de làudan...en certa mida com Ofèlia, que deixà anar la vida després de perdre la cordura degut a l'amor no correspongut de Hamlet.

Al web Exploring Elizabeth Siddal he trobat moltíssima informació sobre Lizzie...és apassionant!