Barbarella

Procés de treball per una il·lustració de Barbarella, amb marcat caràcter retro sci-fi.

Tot començà amb un dibuix a grafit al quadern A5, prenent com a referència a la model Brynna, dels vídeos de Croquis Café.

A partir del dibuix, vaig voler fer una versió a color amb tècnica clàssica, a l'oli, una mena d'homenatge a les portades de revistes i còmics dels 70-80 de grandíssims i admirats autors com Frazetta, Corben, Boris, o ja en España, López Espí, Enrich o Sanjulian.

Una vegada digitalitzat, vaig imprimir l'esbós en paper Basik 370 gr/m2 en tamany A4. Sobre aquesta impressió vaig redibuixar la figura i afegir fons i complements

Després, tal i com havia vist al perfil d'instagram de Riccardo Federici, vaig donar una aiguada com una mena de tinta mitja per armonitzar fàcilement el conjunt de la il·lustració i poder contrastar les zones d'atenció. Jo ho vaig fer amb acrílic rebaixat amb mèdium mat. Esta imprimació també em permetia segellar el paper, evitant així futures taques d'oli per l'aplicació del color posterior.

Les parets de la nau i complements han estat influenciats per pel·lícules com Alien (1979) o 2001 Una odisea del espacio (1968), i còmics com Valérian, agent espacio-temporal (1967) o Flash Gordon (1934)

A nivel tècnic, s'ha anat treballant per zones, afegint primer els obscurs i aprofitant el temps de secat de l'oli per treballar en fresc i fer zones foses o degradades amb facilitat. Una vegada sec, s'han afegit veladures i tocs de pintura més "retallada".

Aquest fou el resultat final, una vegada digitalitzat i llest per fer impressions!

Inktober 2022

 Vos passe un vídeo que he muntat amb els dibuixos de l'Inktober 2022.

Aquest ha sigut el primer any que l'he pogut portar al dia! A més, he sigut molt més estricte amb l'aplicació de tinta xinesa (quasi) exclusivament. En fer la versió "a color" (en la que hi ha uns dies amb un color establert) he pogut combinar amb aquarel·la, rotus d'alcohol...

A més, aquest curs ha sigut el primer (també) en que he pogut treballar l'inktober amb alumnes del Grau en il·lustració de l'Easd València, l'escola on tinc el plaer (i l'honor) d'impartir classe. Els alumnes l'han gaudit i sofert a parts iguals, amb un nivell admirable!

Espere us agrade!!

Dibuixos de classe i retro fan-art

 Porte un temps que no actualitze sovint els continguts del bloc, encara que estic fent molta il·lustració... A vore si aquest post serveix per anar arribant al present!

Primer, una selecció d'esbossos ràpids que faig amb l'alumnat a classe. Normalment estan enfocats a aconseguir una línia expressiva i modulada intentant fugir el màxim del contorn. Jugar amb la velocitat, inclinació, combinar la línia contínua, el garabateix... transgredir el contorn, treballar el dintorn...són algunes de les premises dels treballs a línia. Pels dibuixos "de taca" el plantejament vol potenciar la taca de dins cap a fora, intentant que resulte una superfície interessant per sí mateixa. Després es pot afegir línia per definir o concretar algunes zones.

  

Ricardo i Adrian 

 Lucia i Noa

  

Sonia i Andrea   

            Giselle, Jimena i Ada

Pilar i Lluna

Després, un parell de dibuixets fets al fantàstic quadern A6 de paper marró que em va regalar el dr. Marqués

Una bat-girl en estil clàssic (i tècnica també). Està pintada al Gouache en tamany A5. Consell: no ho feu... al menys utilitzeu un A4!

Ara un fan art dedicat a Jean-Claude Mézières, que acabava de faltar. És una versió íntegrament en digital (Photoshop) dels seus personatges més icònics, creats amb Pierre Christin: Valérian: Agente espacio-temporal. Al dibuix apareixen els personatges principals; Valérian i Laureline. 

Versió lineart + gris de fons  

   

        Versió color

Com a curiositat, sempre s'ha dit que George Lucas s'hi va poder inspirar en major o menor mesura per crear l'univers d'Star Wars... Quan la pel·li es va estrenar, els còmics portaven 10 anys al mercat europeu... Trobeu semblances?

A banda del exemples anteriors, és inevitable no trobar algun paregut entre aquesta pàgina de Valérian i l'inici de El retorn del jedi, quan lluiten al Pou de Carkoon contra Jabba el Hut i eviten ser devorats pel cuc Sarlacc a Tatooine..

Encara és, potser, més evident ací...

 

De fet, el mateix Mézières va fer una vinyeta irònic-humorística al respecte, en la que Leia i Luke es troben amb Valérian i Laureline a un local que surt als còmics i que recorda sospitosament a Mos Eisley. El millor és el diàleg. Leia diu: "Quina casualitat haver-nos trobat ací!" i Laureline li contesta "Oh, però si nosaltres som habituals en aquest antre des de fa molt!!"

Enllaç 1

Enllaç 2

Inktober 2021

 El curs passat torní a recórrer a l'Inktober com a estrategia de ideació en una de les propostes que vaig establir pel meu grup de 1er de Moda. Havien de fer dues terceres parts de l'Inktober official com a part del treball autònom de l'assignatura Dibuix i tècniques gràfiques del Grau en Disseny de Moda que vaig impartir a l'Easd de València. Es tractava d'escollir 21 de les 31 paraules diàries d'aquest conegut repte viral i portar-les a l'especialitat del Grau. Jo també vaig fer les 21, però vaig enfocar-les més cap al disseny de personatges (amb indumentària, clar)

En aquest vídeo es veuen tots els dibuixos que vaig fer (tamany A5), i després podeu vore un recull de les meues favorites!

Day 1 Crystal

Day 5 Raven

Day 13 Roof

Day 14 Tick

Day 16 Compass

Day 21 Fuzzy

1er Premi internacional LXXXVIII Ciudad de Segorbe

 Aquest calorós estiu de 2022, he tingut el grandíssim honor d'haver sigut guardonat amb el premi José Camarón, màxim guardó al que es pot optar al Concurs Internacional Ciudad de Segorbe. En aquest enllaç es pot accedir a la notícia. 

No és la primera vegada que rep aquest fantàstic premi, ja que el 2016 vaig guanyar amb La dama (juguen negres), tal i com vaig publicar en aquesta entrada del bloc.

En aquesta ocasió, l'obra guanyadora ha sigut Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet, de la que ja vaig fer l'entrada pertinent en Searching for Siddall. Abans de l'enviament vaig fer alguna modificació als cabells de la retratada què, segons sembla, ha sigut encertada.

Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet.

150 x 100 cm. Oli sobre fusta

2019

Detall del retrat

Per acompanyar les imatges del catàleg vaig escriure un text per contextualitzar l'obra:

Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet (2019)

Searching for Siddall Project nº IV

A Siddal (nacida Siddall, en 1829) se la conoce simplemente como Lizzie, sobre todo por haber sido la musa icono de los pintores prerrafaelistas (y esposa de Rossetti, uno de ellos) y, además, por su trágica muerte a temprana edad con claros indicios de suicido por sobredosis de láudano. Pocos años más tarde fue la involuntaria protagonista de una conocida leyenda -digamos urbana- a raíz de su polémica exhumación en 1869, que inspiró, según parece, a Bram Stoker para el personaje de Lucy Westenra en Drácula (1897).

Elizabeth Siddall fue inmortalizada como Ofelia, Beatrix, Regina cordium, Viola, y tantas otras, pero se desconoce su faceta como dibujante, pintora y poeta. Sin apenas registros fotográficos de la época, en el proyecto Searching for Sidall se ha tratado de reconstruir -de encontrar-, a partir de pinturas y bocetos idealizados de Rossetti, Millais o Deverell y de escritos contemporáneos, nuevas lecturas sobre Siddall; sobre la Lizzie que hubiera posado para, esta vez sí, ser retratada como ella misma: Elizabeth Eleanor Siddall. Pintora y poeta. Esta es su pequeña reivindicación, y la de todas las Elizabeth Siddall artista, por sí mismas, por su talento, deslumbrantes y poderosas, representadas cual Atenea Pártenos a punto de romper el silencio impuesto.

“Siddall, con su imagen fantasmagórica, representa a todas las mujeres de su época, todas las artistas que pasaron por la historia casi invisibles, casi desaparecidas, a la sombra de sus parejas, esposos o maestros, como fantasmas. La obra de Elizabeth Siddall, tanto sus deslumbrantes pinturas como sus sencillos pero conmovedores poemas, la convierte en mujer artista por derecho propio y merece mucha más atención que el torturado personaje creado a su alrededor que, en ocasiones, parece salido de uno de los lienzos de la Hermandad (de pintores Prerrafaelistas)”

Eva Gallud, sobre Elizabeth Siddall (2019, p.12)

Siddall, Elizabeth (2019). Obra completa. Edición y traducción Eva Gallud. Ya lo dijo Casimiro Parker.

Imatges del lliurament de premis i signatura (provisional)

Vells fantasmes

Una vegada van finalitzar les classes del curs de la pandèmia (el 2019-20) vaig poder dedicar una mica de temps a preparar un nou quadre. 

Vaig seguir amb les Noves misèries, dintre de la sèrie que ha ocupat la major part de la meua producció pictòrica; La sèrie de les Misèries Humanes. Si us interessa, les primeres entrades d'aquest bloc són un recull de la sèrie original de les Misèries, que va començar allà pel 2006 amb quadres de petit format per després anar creixent fins aquest, el més gran de tots, amb unes dimensions de 200 x 120 cm.

La pintura es titula Vells fantasmes, mateixes misèries. És un díptic, imprimat al gesso, amb bases acríliques de color per després donar cos i l'acabat amb pintura l'oli. A l'igual que a La Festa, el color està molt cuidat, amb una paleta semblant. Acaba de format part de l'exposició del XXX Premi López Villaseñor d'Arts plàstiques, en aquest enllaç podeu consultar el catàleg que s'ha editat amb motiu del certamen. Espere us agrade

Vells fantasmes, mateixes misèries.

Acrílic i oli sobre fusta

200 x 120 cm. 2021

Ací deixe alguns detalls:

Va de retro

Des de fa cosa de dos anys, gran part de la producció gràfica personal que faig té un fort component retro. Pense que és una cosa d'inevitable, m'és inherent... si em vaig dedicar a la producció artística fou, principalment, pel còmic, que em va marcar des de menut. De fet, el meu objectiu principal era dedicar-me al món de la historieta quan em vaig matricular en Belles Arts, però se'm va creuar l'oli i el carbó i m'hi vaig dedicar amb monogàmica passió. 

En treballar al CFGS en Il·lustració a l'EASD de Castelló vaig recuperar la meua vessant gràfica i vaig fer el meu primer còmic seriós en més de 20 anys, Laudanum, que va quedar finalista a la darrera edició del Festival Mostra't de Gandia. Parle d'ell a la darrera entrada del bloc.

Laudanum, 2020.

La meua passió infantil pel còmic va estar protagonitzada per Mortadelo i Astèrix, el Espadachín Enmascarado o Flash Gordon; després va passar al còmic de superherois (Super-man, Los Vengadores, La Patrulla X, 4 F i El Hombre Araña). Però a meitat dels 80, de forma casual, va caure a les meues mans un retapat de Metal Hurlant amb històries radicalment diferents d'un tal Moebius, Corben, Arno, Druillet, per després ampliar als Creepy, Zona 84, Totem... i conèixer artistes com Toppi, Maroto, Pepe González, Giménez, Chaykin, Manara... Al mateix temps, el meu admirat Loisel o Gillon i tornant als superherois, Sienkiewicz. Sense oblidar Frazetta, clar.

En aquesta entrada he compilat unes il·lustracions, realitzades des de començament de la pandèmia, que tenen a veure amb les meues influències, tant pel que fa a autors, com a una temàtica retro, potser underground o per què no, directament d'entranyable sèrie Z.

Dibuixet de Manzinger que vaig fer al Quadern de camp d'Òscar

La meua versió del cromo 24, Diodélico, del fantàstic àlbum de cromos Otros Mundos editat en 1984 per l'Editorial Maga (València. Sí, creada pel gran Manuel Gago) A la dreta, l'original, d'un autor desconegut.

Robot que va sorgir, en esbós, d'un claustre...

Pelisse & Vaina de La quête de l'oiseau du temps (1983), del gran Régis Loisel 

Robot Soldador a sueldo!

Ulysses 31, de la fantàstica sèrie d'animació (1981) i l'esbós

Dels Ultra Seven (1967). Yuriko Hishimi al paper d' Anne Yuri.

Ara d'Ultraman (1966). Yuriko Oka. MAT (Monster Attack Team) n°5.

Reedemer Bot. Un dibuix improvisat sobre un monotip que no va eixir bé.

I per finalitzar, una sèrie de dibuixos, modelsheet inclosos, d'una versió de la Creature from the black lagoon (Universal Pictures, 1954)