divendres, 28 de desembre del 2012

En procés: Obra 01(i II)


 Bó, seguim amb la feïna: ara que tenim tot el quadre valorat de clarobscur anem a començar a utilitzar mescles de color que ja continguen blanc per definir i matisar les llums. Les zones més obscures (prèviament "refrescades" amb medium) les respectarem, i treballarem molt més les mitges tintes i les llums. El mèdium que utilitze és oli llinós i White Spirit, a parts iguals amb unes gotes de secatiu de cobalt.
Per integrar millor les zones mes obscures amb les mitges tintes obscures, el que faig és posar colors molt saturats, amb molt poc de blanc a la mescla. Després vaig afegint cada vegada més blanc a la mescla per anar fent les llums. Si la mescla resulta massa gelada es pot afegir ocre groc, que també va bé per guanyar opacitat puntualment.
Els colors que estic utilitzant per les carnacions son terres (ocre groc, ombres i siennes, naturals i torradetes). Per alguna ombra molt profunda hi afegisc blau ultramar a l'ombra natural. I per alguna zona molt concreta, carmí de garanza. El blanc que utilitze és un tó blanc de plata (o de plom). Això permet que les mescles siguen transparents, i evitem la pesadesa del súper-opac (i fatal per fer carnacions) blanc de titani.

A aquesta imatge es veu la primera proba de tó del fons; massa clar, se'n ve cap endavant, annulant la profunditat que ens dóna el mosaïc

Ací s'aprecia el treball de modelat del tors: es deixa entreveure, sobretot a les zones obscures, el treball previ i la imprimació. Considere fonamental la transparència a l'hora de pintar carn...la pell és translúcida!



Al rectificar el tó del fons per un més neutre accentuem l'efecte de la perspectiva cònica.
A l'imatge de la dreta he afegit una ombra per la part més allunyada del terra que reforça l'efecte. També s'ha treballat més la part superior del pantaló.




Una vegada tot sec és el moment de fer veladures en algunes zones: les veladures són pinzellades amb colors transparents, que matisen el tó sense tapar el que ens queda baix. També anem a dedicar-nos als xicotets detalls, però amb compte! cal saber parar a temps...a la majoria del quadros els sobren "eixes últimes pinzellades", perquè solen degenerar en tocs efectistes totalment superflus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada