Ara fa un any, vàrem fer una visita al Saló del Còmic de València amb els alumnes del CFGS en Il·lustració de l'EASD de Castelló. Arran de la visita va sorgir la proposta de dedicar l'últim trimestre del curs en l'assignatura de Fonaments, que compartia amb el genial Manolo Górriz, a la realització d'un comic. Faríem una doble pàgina per alumne, en B&N, amb l'objectiu de publicar un fanzine tradicional, a base de fotocopia i grapes. A més, hauríen de fer una versió a color per, també, fer una publicació digital.
Proves de tinta a plumilla
Com no (m'encisen els embolats), jo aniria fent el mateix exercici que els alumnes per anar un pas endavant i poder configurar les entregues i definir els condicionants i característiques. D'aquesta forma, a més, m'enfrontaria amb els mateixos problemes i dubtes que ells, i així, els hi podria donar solució d'avantatge.
Al poc de començar, va passar el que tots ja sabem i les classes passaren a modus online, motiu pel qual vaig haver de fer uns videotutorials a corre corre què, si és ben cert que alguns no tenen la qualitat que hagués desitjat, al menys varen permetre seguir les classes amb relativa normalitat.
El treball es va dividir en quatre entregues:
- Storyboard A4
- Llapis definitiu A3
- Final a tinta per l'edició en B&N A3
- Final a color per la publicació digital A3
En quant al guió, era completament lliure. Jo vaig voler fer una historieta clàssica de fantasmes, molt a l'estil dels meus apreciats Creepy. Vaig recrear l'exhumació de Lizzie Siddal (fascinant personatge a qui ja vaig dedicar una entrada al bloc) per part del seu marit, Dante Gabriel Rossetti. Aquest tenia la intenció de recuperar un llibre de poemes que (amb l'afany de sentir-se menys culpable pel presumpte suicidi de la seua muller) havia deixat dins del taüt en el moment del soterrament. Sembla que necessitava diners i volia publicar-los. Vaig titular la història Laudanum, en referència a l'adicció que va acabar amb la vida d'Elizabeth.
Charles Augustus Howell, l'agent literari de Rossetti, va crear la llegenda que diu que el cos estava incorrupte; Lizzie estava més bella que mai i el seu cabell roig havia crescut sense parar omplint el taüt. També es diu que aquesta història va tindre prou de ressó a l'època (parlem de finals de 1869) i que Bram Stoker va inspirar-s'hi pel personatge de Lucy en Drácula (1897).
Esquerra: Clerk Saunders. Elizabeth Eleanor Siddal, circa 1857.
Dreta: The lady's lament. Elizabeth Eleanor Siddal, 1856.
Pel còmic vaig prendre'm vàries llicències per afegir una variant amb justícia poètica, ja que Rossetti va ser un factor important en el decliu físic i emocional de la seua dona. Elizabeth Siddal ha passat a la història per ser la model de l'Ophelia de Millais (1852) però que cal reivindicar com una interessant dibuixant, pintora i poeta, dins dels preceptes del prerrafaelisme:
“Siddall, con su
imagen fantasmagórica, representa a todas las mujeres de su época, todas las
artistas que pasaron por la historia casi invisibles, casi desaparecidas, a la
sombra de sus parejas, esposos o maestros, como fantasmas. La obra de Elizabeth
Siddall, tanto sus deslumbrantes pinturas como sus sencillos pero conmovedores
poemas, la convierte en mujer artista por derecho propio y merece mucha más
atención que el torturado personaje creado a su alrededor que, en ocasiones,
parece salido de uno de los lienzos de la Hermandad (de pintores
Prerrafaelistas)”
Eva Gallud, sobre
Elizabeth Siddall (2019, p.12)
Thumbnail A5
Storyboard A4
Tornem al còmic!
Volia que la composició fora contínua, sense vinyetes delimitades de forma clàssica, i que les textures (a l'estil del comics de finals dels 70; m'encisa
Sergio Toppi) foren un recurs expressiu important.
Per la documentació gráfica vaig recórrer, principalment, a
aquesta fantástica pàgina dedicada a Elizabeth Siddal. Entre les imatges, vaig buscar-ne del cementeri de Highgate a Londres.
Abans de passar a la versió acabada a llapis en A3, vaig proposar els alumnes fer un
layout a partir de l's
toryboard per, a partir del mateix, calcar amb llapis blau i després continuar a grafit
Layout A3.
Impressió ampliada de l'storyboard sobre la que s'han fet correccions a bolígraf
Llapis blau A3. Calcat amb taula de llum a partir del layout
Llapis definitiu.
Grafit sobre paper Basik A3 130 gr/m2
Abans de passar a tinta, els vaig fer
aquest vídeo de recomanacions.
I ja per posar-se seriosament amb la següent entrega (la tinta),
aquest llarguíssim tutorial...de més d'una hora!!!
Per passar jo a tinta, vaig utilitzar vàries plumilles, però sobretot la Cervantinas 1946 i 1929. Em va vindre molt bé la taula de llum casolana que m'havia fet feia uns anys i no havia utilitzat encara.
Proves de tinta i procés d'entintat a la taula de llum. Primer, les parts més difícils.
Final a tinta
Tinta xinesa sobre paper Schoeller A3 160 gr/m2
Una vegada resolta la tinta, la vaig imprimir en acetat. Això em permetia poder treballar el color en aquarel·la amb tranquilitat i posar l'acetat al damunt per veure com anava quedant. També vaig fer una prova en gouache, per oferir més exemples als alumnes en el
següent tutorial: Color.
Aquarel·la sobre paper Basik A3 370gr/m2
Provant la capa de tinta, impresa en acetat, sobre la base de color
Final a color.
Muntatge digital del Final a tinta sobre la base de color en aquarel·la.
A més, s'ha treballat el color mitjançant fusions de capa.
Com que molts alumnes volien treballar el color en digital, els vaig fer un
segon tutorial on vaig pintar digitalment un Son Goku! ...perquè després diguen que odie el manga!! Grrrr
Referències bibliogràfiques:
Siddall, E. (2019) Obra Completa. Edición y traducción Eva Gallud.Ya lo dijo Casimiro Parker.
