Des del 21 de febrer estic exposant a la seu de l'Intersindical una sèrie de pintures a l'oli: "De vanitats i petites resistències"
Amb motiu de l'expo vaig escriure aquest text, que vaig llegir a la inauguració i es va publicar a la web de l'Intersindical en
aquest article
DE VANITATS I PETITES RESISTÈNCIES
De vanitats i petites resistències està conformada per dues
pintures de gran format que pertanyen a la sèrie Noves Misèries, i una sèrie de retrats sobre pa d’or o plata anomenats els Golden Profiles.
La sèrie original de Les Misèries Humanes es va iniciar en 2006. Consta de 6
pintures la temàtica de les quals es basa en handicaps, traumes,
complexos, petites manies o grans defectes extrapolats a una espècie de
carències socials nomenades Les Misèries Humanes. De forma posterior, la sèrie
es va ampliar amb els Spin-Off, Altres Misèries i Noves Misèries,
que segueix ampliant-se en la actualitat. La Festa i L’absència són
les últimes peces realitzades d’aquesta última.
La Festa és una mena de
puzle interpretatiu, on apareix un personatge que no sabem si va, si torna, o
cap de les dues. Unes sabates de xarol roig li prenen avantatge, properes però
separades per un laberint hidràulic. Dubtes i indecisions, potser una
resistència a les convencions implícites en una celebració social.
L’absència és un
retrat doble que ens parla sobre el sentiment de solitud, l’enyorança de
l’ésser amat a l’estil de Com un puny de Raimon però que, al
context de De vanitats i petites resistències, adopta un significat
més profund.
Per altra banda, el projecte Golden Profiles es composa d’imatges trobades a
partir de perfils de gent desconeguda a les xarxes socials. Principalment hi
trobarem poses de perfil, evocació del retrat renaixentista que, al mateix
temps, ho fou de la solemnitat de les monedes romanes. Així, els
referents són imatges superficials i vanitoses amb l'objectiu de lluir una
bellesa efímera i moltes vegades, irreal. Al procés pictòric s’han seguit els
mateixos paràmetres de bellesa justificada per la bellesa mateixa, sense
importar-ne el paregut ni el retrat psicològic, només el semblant atractiu i
glamurós però tanmateix fals.
La interactuació entre les dues sèries ens ofereix una
nova interpretació conjunta, un envoltori de vanitats reforçat per convencions
socials que no acabem de superar. Potser aquest cocktail no és
amable però tampoc manca d’esperança. Mitjançant petites resistències ho
aconseguirem.
A més, per la meua presentació, a càrrec de Dolors Jimeno, em demanaren un escrit sobre la meua trajectòria:
Jordi Gamón Blanch es llicencia en Belles Arts en la
facultat de Sant Carles de València en 1999. En tornar de dues beques Erasmus i
Leonardo da Vinci va fundar amb companys de carrera la seua pròpia empresa
d’escenografia, tematització i tot tipus de creació artística: Tidart S.L, amb
la qual varen guanyar en 2001 el Premi de l’IVAJ a Millor Empresa Jove de la
Comunitat Valenciana i en 2002 el Premi Joves Emprenedors atorgat per Bancaixa.
Després de passar també pel món de la restauració de
patrimoni, es dedica des de 2009 a la docència. Ha treballat de forma
intermitent com funcionari interí de Dibuix de secundària, i cal destacar
el Premi de la Fundació ONCE Un dia de la
ilusión a nivell
provincial en 2014 que va guanyar amb el grup de Comunicació Audiovisual de 1er
de ESO de l’IES Monastil d’Elda.
Des de 2015 ha treballat a l’especialitat de
Dibuix Artístic i Color per Escoles d’Art i Disseny, primer com interí i ara
com funcionari en pràctiques on desenvolupa un projecte d’investigació
nomenat Els nous materials artístics: la resina epoxi i les seues possibilitats
creatives en l’obra gràfica i pictòrica.
De forma paral·lela a la docència sempre ha mantingut una
pràctica artística constant, que es tradueix en la participació a nombroses
exposicions, fires i concursos a l’any. Aquesta activitat l’ha portat a ser
guardonat en diversos certàmens de pintura entre els que podem nomenar la IV i V
Biennal de Pintura de Manises i diverses Mencions d’Honor i Accèsits,
a banda de gran nombre de premis en concursos de pintura ràpida.
Però sobretot cal destacar el XIII Premi Milagros
Mir de Catarroja en 2015, i este passat 2016, el LXXIII Concurs
Internacional José Camarón de Sogorb, el Premi del XLV Concurs
d’Arts Plàstiques de Quart de Poblet o el Premi Biennal de
Pintura de Canals’16.
És membre del Grup Arreu des de 2014, amb qui destaca
l’exposició Una experiència d’art col·laboratiu a València a Les
Drassanes en 2016.
Dolors va presentar-me segons es relata en aquest article.
La festa
L'absència
L'exposició romandrà oberta fins el 5 d'abril!!
