Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camaron. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris camaron. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de setembre del 2022

1er Premi internacional LXXXVIII Ciudad de Segorbe

 Aquest calorós estiu de 2022, he tingut el grandíssim honor d'haver sigut guardonat amb el premi José Camarón, màxim guardó al que es pot optar al Concurs Internacional Ciudad de Segorbe. En aquest enllaç es pot accedir a la notícia. 

No és la primera vegada que rep aquest fantàstic premi, ja que el 2016 vaig guanyar amb La dama (juguen negres), tal i com vaig publicar en aquesta entrada del bloc.

En aquesta ocasió, l'obra guanyadora ha sigut Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet, de la que ja vaig fer l'entrada pertinent en Searching for SiddallAbans de l'enviament vaig fer alguna modificació als cabells de la retratada què, segons sembla, ha sigut encertada.


Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet.
150 x 100 cm. Oli sobre fusta
2019



Detall del retrat

Per acompanyar les imatges del catàleg vaig escriure un text per contextualitzar l'obra:

Elizabeth Eleanor Siddall. Painter and poet (2019)

Searching for Siddall Project nº IV

A Siddal (nacida Siddall, en 1829) se la conoce simplemente como Lizzie, sobre todo por haber sido la musa icono de los pintores prerrafaelistas (y esposa de Rossetti, uno de ellos) y, además, por su trágica muerte a temprana edad con claros indicios de suicido por sobredosis de láudano. Pocos años más tarde fue la involuntaria protagonista de una conocida leyenda -digamos urbana- a raíz de su polémica exhumación en 1869, que inspiró, según parece, a Bram Stoker para el personaje de Lucy Westenra en Drácula (1897).

Elizabeth Siddall fue inmortalizada como Ofelia, Beatrix, Regina cordium, Viola, y tantas otras, pero se desconoce su faceta como dibujante, pintora y poeta. Sin apenas registros fotográficos de la época, en el proyecto Searching for Sidall se ha tratado de reconstruir -de encontrar-, a partir de pinturas y bocetos idealizados de Rossetti, Millais o Deverell y de escritos contemporáneos, nuevas lecturas sobre Siddall; sobre la Lizzie que hubiera posado para, esta vez sí, ser retratada como ella misma: Elizabeth Eleanor Siddall. Pintora y poeta. Esta es su pequeña reivindicación, y la de todas las Elizabeth Siddall artista, por sí mismas, por su talento, deslumbrantes y poderosas, representadas cual Atenea Pártenos a punto de romper el silencio impuesto.

“Siddall, con su imagen fantasmagórica, representa a todas las mujeres de su época, todas las artistas que pasaron por la historia casi invisibles, casi desaparecidas, a la sombra de sus parejas, esposos o maestros, como fantasmas. La obra de Elizabeth Siddall, tanto sus deslumbrantes pinturas como sus sencillos pero conmovedores poemas, la convierte en mujer artista por derecho propio y merece mucha más atención que el torturado personaje creado a su alrededor que, en ocasiones, parece salido de uno de los lienzos de la Hermandad (de pintores Prerrafaelistas)”

Eva Gallud, sobre Elizabeth Siddall (2019, p.12)

Siddall, Elizabeth (2019). Obra completa. Edición y traducción Eva Gallud. Ya lo dijo Casimiro Parker.

Imatges del lliurament de premis i signatura (provisional)


dimecres, 29 de març del 2017

Premis, premis....i més premis!!

El final de l'any passat fou....espectacular? Al menys fou inesperat. Quan et vas presentant a concursos i comences a ser seleccionat ja saps que estàs en el bon camí. D'ahí al premi no n´hi ha res. Res més que sort, vull dir. 
Per la meua experiència, guanyar un premi no és fer el millor quadre, sino fer el que a un jurat en particular en un moment determinat i a un certamen amb unes característiques concretes li agrade. Per tant...és tindre sort en la el·lecció de "quin quadro portes".

I com exemple claríssim, el primer concurs de pintura seca que vaig guanyar el passat estiu;  vaig guanyar el Primer Premi per la pintura "La dama (jueguen negres)" al concurs José Camarón de Sogorb, en la seua LXXIII edició. El cas és que vaig portar un quadro al concurs d'Altura i com Sogorb m'agafava de camí, vaig portar La dama. A Altura no vaig ser ni tan sols seleccionat!...aprofite per donar l'enhorabona al bon amic Biesok, que es va fer amb el premi.

 A començaments de setembre, vaig ser guardonat per  "En la Profunditat del Bosc" amb el Premi de Pintura del XLV Concurs d'Arts Plàstiques de Quart de Poblet. Just havia acabat el quadre quan el vaig presentar, no vaig poder assaborir-lo a l'estudi.




Un parell de setmanes més tard, em vaig presentar al concurs de pintura ràpida de la mateixa localitat i quasi faig doblet! Encara i així, molt orgullós de la meua Menció d'honor en una modalitat que m'és molt dura.



Com a colofó, a l'octubre vaig guanyar el premi biennal Vila de Canals 2016 amb Metathésiophobia. A més, "Motel" també fou seleccionada.




A vore si este 2017 podem seguir aquesta ratxa!!!



dilluns, 5 de setembre del 2016

Pintures d'estiu

Aquest estiu ha sigut certament productiu!!! Tres premis de pintura, bona producció...potser un reflexe del bon moment en l'àmbit personal...
Al mes de juny vaig estar pintant i explorant nous camins amb l'epoxi en la pintura "En la Profunditat del Bosc", que acaba de ser guardonada amb el Premi de Pintura del XLV Concurs d'Arts Plàstiques de Quart de Poblet.
Al juliol vaig començar "L'absència", i durant l'agost, he estat fent més "Golden Profiles".
Mentrestant, estic aprofitant la temporada de concursos de pintura ràpida per anar millorant en aquesta disciplina, i vaig rebre un 6é premi al concurs d'Alboraia!


Port sa Platja
110 x 80 cm
Acrílic sobre fusta



L'absència
Acrílic i oli sobre fusta
105 x 140 cm
2016

Detall







Golden profiles
Oli sobre pa d'or / plata
14 x 14 cm
2016

A més, vaig participar al concurs José Camarón de Sogorb, en la seua LXXIII edició, amb la gran sort d'ésser guardonat amb el Primer Premi per la pintura "La dama (jueguen negres)"


La dama (juguen negres)
Oli sobre fusta
122 x 100
2014
A propòsit de fel el catàleg, vaig escriure un xicotet text sobre la pintura:

La pintura sigue una línea iniciada en 2006 con la “Serie de las Miserias Humanas”. Dicha serie consta de 6 obras cuya temática se inspira en hándicaps,  traumas, complejos, pequeñas manías o grandes defectos extrapolados a una especie de carencias sociales a las que titulé “Las Miserias Humanas”. Posteriormente, la serie se amplió con los Spin-Off, Otras Miserias y Nuevas Miserias (donde pertenece La dama).
"La dama (juegan negras)” es una pintura muy abierta, como el resto de las series. A partir de ciertos elementos o actitudes se crea un puzzle interpretativo en el que lo más importante es que el espectador pueda resolverlo desde su propio punto de vista.
La obra toma como punto de partida un contexto ajedrecístico para profundizar sobre el concepto de los turnos, llevado hacia la complejidad de las relaciones sociales o, en este caso, de pareja.