Ara fa un any, vàrem fer una visita al Saló del Còmic de València amb els alumnes del CFGS en Il·lustració de l'EASD de Castelló. Arran de la visita va sorgir la proposta de dedicar l'últim trimestre del curs en l'assignatura de Fonaments, que compartia amb el genial Manolo Górriz, a la realització d'un comic. Faríem una doble pàgina per alumne, en B&N, amb l'objectiu de publicar un fanzine tradicional, a base de fotocopia i grapes. A més, hauríen de fer una versió a color per, també, fer una publicació digital.
Com no (m'encisen els embolats), jo aniria fent el mateix exercici que els alumnes per anar un pas endavant i poder configurar les entregues i definir els condicionants i característiques. D'aquesta forma, a més, m'enfrontaria amb els mateixos problemes i dubtes que ells, i així, els hi podria donar solució d'avantatge.
Al poc de començar, va passar el que tots ja sabem i les classes passaren a modus online, motiu pel qual vaig haver de fer uns videotutorials a corre corre què, si és ben cert que alguns no tenen la qualitat que hagués desitjat, al menys varen permetre seguir les classes amb relativa normalitat.
El treball es va dividir en quatre entregues:
- Storyboard A4
- Llapis definitiu A3
- Final a tinta per l'edició en B&N A3
- Final a color per la publicació digital A3
En quant al guió, era completament lliure. Jo vaig voler fer una historieta clàssica de fantasmes, molt a l'estil dels meus apreciats Creepy. Vaig recrear l'exhumació de Lizzie Siddal (fascinant personatge a qui ja vaig dedicar una entrada al bloc) per part del seu marit, Dante Gabriel Rossetti. Aquest tenia la intenció de recuperar un llibre de poemes que (amb l'afany de sentir-se menys culpable pel presumpte suicidi de la seua muller) havia deixat dins del taüt en el moment del soterrament. Sembla que necessitava diners i volia publicar-los. Vaig titular la història Laudanum, en referència a l'adicció que va acabar amb la vida d'Elizabeth.
Charles Augustus Howell, l'agent literari de Rossetti, va crear la llegenda que diu que el cos estava incorrupte; Lizzie estava més bella que mai i el seu cabell roig havia crescut sense parar omplint el taüt. També es diu que aquesta història va tindre prou de ressó a l'època (parlem de finals de 1869) i que Bram Stoker va inspirar-s'hi pel personatge de Lucy en Drácula (1897).
Pel còmic vaig prendre'm vàries llicències per afegir una variant amb justícia poètica, ja que Rossetti va ser un factor important en el decliu físic i emocional de la seua dona. Elizabeth Siddal ha passat a la història per ser la model de l'Ophelia de Millais (1852) però que cal reivindicar com una interessant dibuixant, pintora i poeta, dins dels preceptes del prerrafaelisme:
“Siddall, con su imagen fantasmagórica, representa a todas las mujeres de su época, todas las artistas que pasaron por la historia casi invisibles, casi desaparecidas, a la sombra de sus parejas, esposos o maestros, como fantasmas. La obra de Elizabeth Siddall, tanto sus deslumbrantes pinturas como sus sencillos pero conmovedores poemas, la convierte en mujer artista por derecho propio y merece mucha más atención que el torturado personaje creado a su alrededor que, en ocasiones, parece salido de uno de los lienzos de la Hermandad (de pintores Prerrafaelistas)”
Eva Gallud, sobre Elizabeth Siddall (2019, p.12)
Jodeeeerrrr Jordi, no me canso de descubrir nuevas perspectivas y nuevas lecturas en tu cómic. Cada vez me convence más delo brutal k es. Enhorabuena Maestro Magnífico, menuda suerte poder estudiarlo una y otra vez. Gracias Jordi
ResponEliminaAhora veo el comentario!! Qué alegría Virginia... La práctica artística y la docencia son montañas rusas con diferentes tirabuzones, pero ambas de subidas lentas y bajadas vertiginosas... Gracias por dejar que esté arriba por unos momentos ❤️
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina