Premis, premis....i més premis!!

El final de l'any passat fou....espectacular? Al menys fou inesperat. Quan et vas presentant a concursos i comences a ser seleccionat ja saps que estàs en el bon camí. D'ahí al premi no n´hi ha res. Res més que sort, vull dir. 
Per la meua experiència, guanyar un premi no és fer el millor quadre, sino fer el que a un jurat en particular en un moment determinat i a un certamen amb unes característiques concretes li agrade. Per tant...és tindre sort en la el·lecció de "quin quadro portes".

I com exemple claríssim, el primer concurs de pintura seca que vaig guanyar el passat estiu;  vaig guanyar el Primer Premi per la pintura "La dama (jueguen negres)" al concurs José Camarón de Sogorb, en la seua LXXIII edició. El cas és que vaig portar un quadro al concurs d'Altura i com Sogorb m'agafava de camí, vaig portar La dama. A Altura no vaig ser ni tan sols seleccionat!...aprofite per donar l'enhorabona al bon amic Biesok, que es va fer amb el premi.

 A començaments de setembre, vaig ser guardonat per  "En la Profunditat del Bosc" amb el Premi de Pintura del XLV Concurs d'Arts Plàstiques de Quart de Poblet. Just havia acabat el quadre quan el vaig presentar, no vaig poder assaborir-lo a l'estudi.

Un parell de setmanes més tard, em vaig presentar al concurs de pintura ràpida de la mateixa localitat i quasi faig doblet! Encara i així, molt orgullós de la meua Menció d'honor en una modalitat que m'és molt dura.

Com a colofó, a l'octubre vaig guanyar el premi biennal Vila de Canals 2016 amb Metathésiophobia. A més, "Motel" també fou seleccionada.

A vore si este 2017 podem seguir aquesta ratxa!!!

La muse

Després de l'anterior entrada, aquest és el segon quadre de la recuperada temàtica a la que feia al-lusió, en La Calidessa, La muse és un quadre menys amable, més agresiu, on es reflectix el fort caràcter de la retratada, que sembla estar inmersa als seus pensaments mentres les seues mans responen a una mena de tic que les fa jugar amb els cabells.

La muse

Oli sobre llenç

130 x 81

2010

 Per la pose vaig prendre un apunt que havia fet a partir d'un dibuix de Gustav Klimt, durant la meua estada al Musée d'Art Moderne de Saint-Étienne a França com becari Leonardo da Vinci.

Aquest quadre va guanyar el segon premi a la V Biennal de Manises, però el vaig rebutjar perquè fou concedit ex aequo (compartit amb altra obra), quan a les bases no es comtemplava aquesta possibilitat.

Detall

Obra en procés, abans del fons, els cabells i les veladures. Pel fons faig fer una mena d'arabesc modernista, com si fóra el que la model està teixint amb el seus cabells.